Cultura 07/08/2012

Stéphane Brizé porta la joia del festival

J.p.
1 min

LOCARNODe tots els premis que es donen al Festival de Locarno, n'hi ha un que s'espera amb especial atenció. Pertany a la secció de la Piazza Grande i l'atorga el públic assistent amb les seves votacions diàries. En una secció on anualment es veuen grans films comercials -des de Cowboys & aliens de l'any passat fins a Corrupció a Miami de fa sis-, les pel·lícules guanyadores solen tenir poc d'espectacularitat. L'any passat va guanyar la canadenca Professor Lazhar i el 2006 l'alemanya La vida dels altres . Seguint aquesta lògica, serà molt difícil que enguany el premi no se l'endugui la francesa Quelques heures de printemps , de Stéphane Brizé, un cineasta especialista en films d'emocions contingudes com No estoy hecho para ser amado i Mademoiselle Chambon , protagonitzada per Vincent Lindon, un actor amb qui ara repeteix. A Quelques heures de printemps , Lindon encarna un home que surt de la presó i que ha de tornar a viure amb la seva mare (Hélène Vincent), amb qui no té una bona relació. La trobada entre aquests dos personatges dóna pas a escenes de tensió extrema. Tanmateix, la vida els col·loca en una situació límit que posarà a prova els seus afectes ocults.

Brizé respecta en tot moment la naturalesa dels personatges. No subratlla idees, capta les emocions des de la llunyania o d'esquena i deixa que l'espectador descobreixi els mecanismes d'uns personatges que lamenten tant el que es diuen com el que callen. Colpidora, alguns crítics l'han comparada amb Amour , de Michael Haneke, recent Palma d'Or del Festival de Canes. En tot cas, el film de Brizé conté escenes inoblidables, algunes de dures, altres de delicades i una (amb un gos) cruelment bonica.

stats