07/12/2011

'Subterrànies', un monument a la memòria

2 min
Tres actrius apareixen al Refugi 307. Són una infermera, una dona casada i una nena. Històries quotidianes farcides d'una gran capacitat d'evocació.

Emotiu. Commovedor. Imprescindible. Elles, les subterrànies que habiten el Refugi 307 al Poble-sec, són les dones de la Guerra Civil Espanyola, les mares, nòvies i nenes barcelonines que ens traslladen amb una credibilitat espatarrant a aquells moments de follia que van escapçar la vida de tantes i tantes famílies.

Subterràniesés un espectacle en la línia dels que planteja el suís Stefan Kaegi i la seva companyia Rimini Protokoll. Un teatre experiència, teatre documental, que desenvolupa en un marc real una història que és la història d'aquest país, però en la qual ressonen els ecos de totes les guerres, de tots els conflictes armats i de les seves víctimes. Espectacle itinerant que comença amb una acurada explicació històrica que fa Mamen Conte sobre el refugi i les condicions de vida a Barcelona durant la Guerra Civil, per seguidament abocar-nos a l'interior dels passadissos construïts per protegir la població dels salvatges bombardejos de l'aviació de Mussolini. Tot recorrent els túnels, convocats per l'evocadora sensibilitat del violí de Carolina Pereira que ara toca Ay, Carmela ara La marsellesa, trobem tres dones. Tres fabuloses actrius.

Montse Alcoverro és filla dels anys vint i la guerra l'ha agafat ja casada, Carme Poll és la infermera de la Creu Roja amb el nòvio al front, un anglès de les Brigades Internacionals que treballa per la República, per un ideal polític i humà amb què elles havien conquerit la igualtat amb els homes. Itziar Castro és la nena que dibuixa i que ens ensenya els dibuixos dels seus companys de classe. Cap d'elles plora. Cap d'elles transmet amargor. Viuen amb la força dels resistents, amb l'entrega dels convençuts. És la seva lluita. I el context ja es prou dramàtic. Elles, aprofitant fins i tot els comentaris d'alguns dels visitants-espectadors es dirigeixen a nosaltres de manera clara, natural, fins a colpejar amb força l'ànima i el sentiment. Les seves són històries quotidianes farcides d'una enorme capacitat d'evocació d'un altre temps i que les actrius han escrit després de capbussar-se en testimonis personals i afegint-hi, fins i tot, alguna cosa del que van sentir dir a casa. Subterràniesés un espectacle -en cursiva per subratllar que no es tracta d'una distracció passiva i fugaç- del projecte Novembre Vaca que implica el visitant i que seria bo que veiés tothom, preferentment els adolescents per a qui la Guerra Civil és un conte d'avis que no té res a veure amb ells. Gran error, mainada.

Potser el Museu d'Història de Barcelona ho podria convertir en una activitat regular que segur que constituiria una atracció fins i tot turística. I potser podria fer gira per altres ciutats o pobles que van viure la guerra de primera mà. De moment, hi caben els que hi caben perquè només poden entrar-hi unes quinze persones per sessió i es van omplint a mesura que corre el boca-orella. Per nosaltres, aquesta experiència és un autèntic i fràgil monument a la memòria històrica. (Per reservar plaça, cal enviar un correu a subterranies@gmail.com. Tel. 616 515 663.)

stats