El TNC debat sobre la bomba atòmica

Barcelona.Per què fem les coses? Som capaços de saber en última instància per què les fem? Les intencions són, segons Ramon Simó, que la dirigeix, el nus de Copenhaguen , l'obra de Michael Frayn que a partir de divendres reuneix a l'escenari de la Sala Petita del TNC a tres pesos pesants de l'escena catalana actual: Pere Arquillué, Lluís Marco i Rosa Renom. L'obra recrea la trobada, de la qual se'n desconeix el contingut, de dos premis Nobel de física implicats en el procés de construcció de la bomba atòmica: el danès Niels Bohr (Lluís Marco) i l'alemany Werner Heisenberg (Pere Arquillué), deixeble del primer. El poder del teatre els torna ajuntar, després d'haver mort i en un espai atemporal, per recrear aquesta trobada que va tenir lloc en plena Segona Guerra Mundial a la capital danesa, el 1941. A la ficció, l'esposa de Bohr, Margrethe, interpretada per Rosa Renom, exerceix d'àrbitre entre els dos científics i de pont amb el públic. Fossin quins fossin els temes que van tractar, aquesta trobada els va distanciar de manera definitiva.

Copenhaguen , que va ser un èxit quan es va estrenar a Londres el 1998 i més tard a Broadway, arriba a Barcelona després d'haver-se estrenat al Centre d'Arts Escèniques de Reus, coproductor de l'obra juntament amb Bitò Produccions i el mateix TNC. Copenhaguen coincideix en la cartellera barcelonina amb una altra obra de Frayn, Pel davant i pel darrera. L'atzar ha fet coincidir l'estrena amb el vint-i-cinquè aniversari del desastre de Txernòbil i amb el de la central nuclear de Fukushima.

Ramon Simó veu Copenhaguen com una obra sobre l'ètica i la responsabilitat dels científics, i va destacar els tres registres que Frayn hi va utilitzar. Sense transició, els intèrprets es dirigeixen a l'espectador, recreen la trobada de Borh i Heisenberg, i refan la història d'aquella trobada. Al seu torn, Pere Arquillué va voler destacar que també es tracta d'un text que parla de l'amistat i de l'exercici de la memòria.

Tots tres intèrprets s'han pogut valdre dels coneixements científics de Simó a l'hora de construir els seu personatge. "És més fàcil fer un text que aquesta obra" va afirmar Lluís Marco, que va afegir que és molt més fàcil treballar amb sentiments que no amb temes científics, ja que les emocions són molt més fàcils de visualitzar.

Segona versió matisada

Mentre que poc després que es produís aquesta trobada, Borh va fugir als Estats Units, on va col·laborar en la construcció de les bombes atòmiques que van ser llançades damunt Hiroshima i Nagasaki. Heinsenberg va tornar a Alemanya, on va seguir treballant com a físic nuclear. Acusat durant anys d'haver treballat per dotar l'Alemanya nazi d'una bomba atòmica, sempre ho va negar. En aquest sentit, segons Ramon Simó, Copenhaguen va aparèixer com un descàrrec de la figura de Heisenberg quant a la seva responsabilitat en la construcció de la bomba atòmica. Arran de l'estrena de Copenhaguen van aparèixer nombrosos documents fins aleshores desconeguts sobre la implicació de Heisenberg en la construcció d'una bomba atòmica a l'Alemanya nazi. Encara que ell sempre havia negat que les seves intencions fossin crear-la, els papers que van sortir a la llum van donar un gir a la història, ja que més aviat indicaven el contrari. Aleshores Frayn va escriure una segona versió de l'obra, en què va matisar el seu paper. Tot i així, Ramon Simó afirma que no és difícil establir una interpretació, malgrat les dades de què disposem i del que va passar .