Tafaneries i detalls per conèixer Shakespeare

LondresShakespeare era un lladregot? Probablement. ¿Té importància saber-ho quan es llegeixen els sonets o es veuen muntatges de les peces teatrals? Més aviat no. Però el coneixement d’un seguit de tafaneries o detalls personals del Bard -o de qualsevol altre creador- poden ser una forma vàlida d’aproximació al personatge. Més superficial que la lectura o l’anàlisi de l’obra, sens dubte, però també poderosa. Tant que, de vegades, pot esperonar a endinsar-se en la seva producció.

No cal cap excusa ni cap tafaneria per fer-ho amb la del dramaturg de Stratford-upon-Avon. Per si de cas, però, el 400 aniversari de la mort de Shakespeare, que s’acompleix a l’abril i que coincideix amb el de la de Cervantes, en propicia una de bona. El resultat és que 2016 és l’Any Shakespeare. I tot just només n’han passat quatre des que, amb motiu dels Jocs Olímpics del 2012, es va organitzar en paral·lel l’anomenat Festival Mundial de Shakespeare.

El tret de sortida de les actuals celebracions ha tingut lloc a Londres la setmana passada, amb la inauguració, a la Somerset House, al costat del Tàmesi, d’una exposició en què per primer cop des de fa quatre dècades es mostren escrits del puny i lletra de Shakespeare i altres documents de l’època que detallen alguns episodis de la seva atzarosa vida: de la més mundana i de la relacionada amb el seu art. Són documents que romanien als Arxius Nacionals del Regne Unit i que han sigut restaurats i netejats recentment. L’exposició és fruit d’una col·laboració amb el King’s College de la capital britànica, la institució que aplega més experts en matèria shakespeariana per metre quadrat de tot el món, en el famós London Shakespeare Centre.

Per als fetitxistes, per a tots aquells que pensen que els objectes conserven una espurna de qui els ha generat o de qui els ha tocat, el recorregut per les Inigo Rooms de l’ala est de l’edifici és un deliri. El visitant de By me William Shakespeare [Escrit per mi, William Shakespeare] pot veure l’última voluntat i el testament de l’escriptor, manuscrits, i quatre de les seves sis habituals signatures.

Però també, i d’aquí l’acusació inicial de lladregot, les actes judicials pel cas del robatori de la fusta de l’escenari d’un teatre situat al nord del riu, de nom The Theatre, que va servir per construir The Globe, l’epicentre de les representacions de Shakespeare a Londres. Segons els documents, el mateix autor podria haver intervingut en “l’audaç” cop.

Desplegament gràfic

Es poden llegir també papers que il·lustren com l’autor va estar sempre entre el favor de la cort i la pena capital. Costa d’entendre res, sincerament, però el desplegament gràfic i videogràfic paral·lel ho aclareix prou, així com també situa sobre el mapa els punts cardinals del Londres de Shakespeare. Aquest component polític es veu especialment amb les declaracions de testimonis que apunten el caràcter subversiu de Ricard II. L’obra, segons aquestes veus acusadores, va ser utilitzada pels defensors d’una revolta contra la Corona que va tenir lloc a Essex el 1601. Potser el que emociona més és saber que pràcticament fins a l’últim alè Shakespeare va viure per al teatre i per als actors. En la voluntat que deixa abans de traspassar, anota quantitats de diners per lliurar no només a la família i als seus advocats, sinó també als més fidels d’entre la tropa de The Globe, als quals considerava gairebé sang de la pròpia sang. Per una vegada les tafaneries, el detall, il·luminen una complexa i inabastable trajectòria vital. L’exposició estarà oberta fins a finals de maig.