Tàpies, matèria immortal

BARCELONA.Els dies posteriors a la mort de l'artista, el 6 de febrer, la Fundació Antoni Tàpies es va convertir en un lloc de dol col·lectiu. Milers de ciutadans se'n van acomiadar durant les jornades de portes obertes que va organitzar l'entitat. Ahir al vespre va arribar el torn de les autoritats. Teresa Barba, la vídua de Tàpies, i els seus fills, Antoni, Clara i Miquel, i els prínceps d'Astúries van presidir l'homenatge institucional que es va celebrar a la Fundació. A l'acte hi van assistir prop de 400 personalitats del món de la cultura i la política, com ara Pepe Serra, director del MNAC; Miquel Roca, president del patronat del mateix museu; Bartomeu Marí, director del Macba; Leopoldo Rodés, president de la Fundació Macba; el poeta Manuel Forcano; Pilar Parcerisas, membre del CoNCA; els artistes Antoni Llena i Jaume Plensa, i Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure, entre molts d'altres.

Xavier Antich, president del patronat de la Fundació Antoni Tàpies, va encetar els parlaments recordant la "commoció cultural d'escala global" que va suposar la mort de l'artista. Va recordar els titulars que li van dedicar mitjans internacionals com la BBC i els diaris Libération , Die Zeit , Le Monde , The Guardian i The New York Times .

Ahir al vespre la Fundació Antoni Tàpies es va convertir, tal com va dir Antich, en el lloc d'"un homenatge que vol ser celebració col·lectiva". El filòsof va subratllar la gratitud que molts ciutadans van expressar a l'artista en els llibres de condol que la Fundació va posar a disposició dels ciutadans i, entre els milers de testimonis, el de Teresa Domènech, una mestra d'escola del Prat que va voler explicar l'impacte que l'obra de Tàpies va tenir en els seus alumnes: "M'hauria agradat que veiessis com nens tan petits s'interessaven pels teus dibuixos, colors i textures", va escriure Domènech.

Els guardians de la Fundació

Tot seguit, van intervenir els directors i responsables de projectes que ha tingut la Fundació des de la seva creació. Laurence Rassel, la directora actual, va donar veu una altra vegada a Tàpies i va llegir tres fragments del seus escrits. Nuria Enguita Mayo, que en va ser la responsable de projectes entre el 1998 i el 2008, va recitar un emotiu i a la vegada enigmàtic collage amb les frases que apareixen als quadres de l'artista, que donen una idea de l'abast de la seva cosmovisió, des del que és més quotidià fins al que és més universal i abstracte: "Sóc l'ahir, sóc l'avui, sóc el demà", diu una d'aquestes frases. "La mà de Teresa damunt el meu front", anuncia una altra. Manuel Borja-Villel, l'actual director del Museu Reina Sofia, va ocupar el càrrec de director del museu de la Fundació entre el 1990 i el 1998. Borja-Villel va recordar que l'autor de Núvol i cadira és l'artista contemporani que més ha explorat les possibilitats expressives dels materials i va rememorar els viatges que feia amb altres amics de l'artista a Campins per descobrir la nova collita d'obres que hi realitzava cada estiu.

Miquel Tàpies, el fill petit de l'artista, va dirigir la Fundació entre el 1990 i el 2010. Ahir va llegir un altre fragment dels escrits del seu pare que parla de la poesia de les coses petites i del servei i la importància de les tasques que fan les persones anònimes.

Els parlments es van alternar amb la interpretació de la peça Hyxo s, del músic Giacinto Sclesi, un dels favorits de Tàpies, de la mà del grup Bcn216; amb un fragment del film de Pere Portabella Art a Catalunya, protagonitzat per l'artista; Traços/Traces -un breu retrat fílmic que el cineasta Isaki Lacuesta va fer a Tàpies-, i un missatge filmat que va enviar el cineasta nord-americà Jim Jarmush, que va incloure una obra de l'artista al seu film The limits of control . El director d'escena nord-americà Robert Wilson, que el 1993 va compartir el Lleó d'Or de la Biennal de Venècia amb Tàpies, va enviar un dibuix que va ser reproduït en un targeta entregada amb el programa de mà de l'acte.

Un artista compromès i generós

En el terreny institucional, Xavier Trias, alcalde de Barcelona, va afirmar que Tàpies va encarnar els millors valors de Barcelona perquè va saber combinar tradició i modernitat. José Ignacio Wert, ministre de Cultura i Esports, que va fer part del seu parlament en català, va qualificar Tàpies com un artista inclassificable que només va respondre al seu propi art. Artur Mas, president de la Generalitat, va destacar el compromís de Tàpies amb Catalunya. I el príncep d'Astúries, que en acabar l'acte va signar al llibre d'honor de la Fundació, va afirmar que el buit que va deixar Tàpies cap altre artista el podrà omplir.