Publicitat
Publicitat

ART MEDIEVAL

Un estudi apunta que el brodat més important del romànic català va ser una catifa cerimonial feta a Girona a finals del segle XI

El Tapís de la Creació revela els seus secrets

L'origen i la funció del Tapís de la Creació de la catedral de Girona, obra clau del romànic català, ha estat un enigma fins ara. Després de resseguir pistes per tot Europa, un estudi ofereix noves hipòtesis.

El Tapís de la Creació és una obra excepcional del romànic català i europeu. I és tan extraordinari com enigmàtic. L'origen i la funció d'aquest gran brodat eren fins fa poc dins la mateixa penombra en què està exposat al tresor de la catedral de Girona. "El Tapís de la Creació és la millor obra del romànic català. Se sap que a l'Edat Mitjana hi havia molts brodats com aquest, però ara a com ara a tota Europa només queden dues o tres peces que se li puguin comparar", assegura Manuel Castiñeiras. El professor d'art medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona i antic conservador de romànic del MNAC l'ha estudiat durant tres anys i ha viatjat arreu d'Europa per aportar noves dades sobre on i quan es va fer. Els resultats de les seves investigacions els ha publicat en un llibre editat pel capítol de la catedral de Girona.

La raresa del tapís dins el panorama català havia donat lloc a tota mena d'especulacions. "Se n'ha dit de tot. S'ha dubtat del seu origen gironí o català, i també s'ha dit que la part que conservem és només la meitat d'una obra més gran", afirma Castiñeiras. El desconeixement de la peça afecta fins i tot el seu nom: se'l coneix com a Tapís de la Creació, però és un gran brodat de 3,58 x 4,5 metres. Malgrat que no ha pogut trobar-ne les últimes evidències, Castiñeiras sosté que el Tapís de la Creació es va fer a la ciutat de Girona amb motiu del concili que es va celebrar a la catedral el 1097. El van brodar, molt probablement, les monges benedictines del monestir de Sant Daniel, que actualment segueixen fent brodats per a ornaments litúrgics. Els models amb què van treballar haurien de provenir a la força d'un centre intel·lectual important. Castiñeiras proposa com a candidats la canònica de Sant Feliu de Girona i la biblioteca de Santa Maria de Ripoll.

De tapís de paret a catifa de luxe

La conclusió més sorprenent de l'estudi és que el Tapís de la Creació no va ser un tapís de paret sinó una gran estora cerimonial que es va col·locar davant l'altar de la catedral durant aquest concili i més endavant per celebrar la Pasqua. En aquell moment el monestir de Sant Daniel estava sota la protecció de la comtessa italonormanda Mafalda de Pulla, vídua de Ramon Berenguer II i mare de Ramon Berenguer III.

A més de tenir un ús cerimonial, el tapís hauria servit per afavorir Ramon Berenguer III en el marc de les discussions del concili. Els temes que hi ha representats estarien relacionats amb el control de les diòcesis d'Hispània que la Santa Seu volia exercir des del 1073 i amb el reforçament del paper principesc del jove. Aquest concili, en què va participar el llegat de la catedral de Toledo, Bernat d'Agen, va servir per animar a la conquesta cristiana de Tarragona i resoldre problemes interns de l'Església catalana.

La restauració d'un mosaic que hi ha a l'altar de l'abadia de Westminster, que Castiñeiras va conèixer a través d'un col·lega, va donar un nou tomb a les seves investigacions. "A l'altar hi ha un mosaic amb una inscripció sobre la creació del món, un dels temes que apareix al Tapís de la Creació. I a aquest altar és on es coronen els reis d'Anglaterra. Això em va fer pensar en la funció que va tenir el tapís de Girona", explica.

Un estudi físic de l'obra

La novetat de la investigació de Castiñeiras és que està basada en l'estudi físic del Tapís de la Creació. Els exàmens previs que les restauradores Carmen Masdeu i Luz Morata havien fet amb motiu de la restauració imminent del tapís li van servir per reforçar la idea que va ser un tapís de sòl. "És un brodat de llana sobre llana. Seria difícil de doblegar o penjar, és molt aspre. Normalment, els tapissos estan brodats damunt teles de seda o lli", afirma. A partir d'aquests estudis també es va aventurar a reconstruir la part perduda: "El tapís està fet de sis franges de teixit cosides entre elles, una horitzontal a la part superior, i quatre verticals a sota". Seguint aquest esquema, faltaria una altra franja a la part inferior. Les mides originals del tapís serien, doncs, de 4,8 x 5,4 metres. A la part perduda del tapís hi hauria representats els dies de la setmana segons els planetes que els donaven nom a l'Edat Mitjana i la llegenda de la Vera Creu, que narra la trobada de la relíquia de la creu de Jesucrist.

Més continguts de