Publicitat
Publicitat

Teatre de combat

Encara que els programadors semblin haver-ho oblidat, el teatre no és únicament entreteniment. És l'única de les grans arts que es produeix sempre en directe i que té la capacitat de remoure consciències sense intermediaris. Diuen que una obra de W.B. Yeats va provocar l'aixecament de Pasqua a Irlanda, el 1916. I que Thomas Bernhard va expiar amb la seva mort -produïda just després de l'estrena a Viena de la punyent La plaça dels herois - tots els pecats dels polítics austríacs que havien estat nazis i ho amagaven tot i la insistència del dramaturg. Carme Portaceli diu que el teatre és sempre polític i que, contràriament al que puguem pensar aquí, on sembla que preferim el riure fàcil i l'evasió, no ha passat de moda. Si no, vegin les obres de Romeo Castellucci o Marius von Mayenburg. O les de Jordi Casanovas. Per què no recordem més sovint la nostra història, per què no fem front al present? Tenim por que la gent no vagi al teatre o d'enfrontar-nos de debò a nosaltres mateixos?

Més continguts de