El Teatro Stabile di Napoli porta la tragèdia grega 'Orestea' d'Èsquil al Teatre Lliure

Barcelona'Orestea' ('Agamennó', 'Coèfores' i les 'Eumènides'), l’única trilogia del poeta grec Èsquil que s’ha conservat fins a l’actualitat, té un desenllaç que va ser revolucionari. Segons la tradició anterior, Orestes hauria d’haver pagat amb la mort els seus crims: mata la seva mare Clitemnestra, que a la vegada ha matat el seu marit i pare d’Orestes, Agamemnó, perquè aquest havia sacrificat la filla de tots dos, Ifigènia. La dramatúrgia grega acostumava a preferir l’ull per ull, però Èsquil fa que un jurat perdoni l’heroi i acabi amb la truculenta llegenda de sang i venjances.

La versió que el Teatro Stabile di Napoli porta al Teatre Lliure del 7 al 9 d’octubre –les tres peces de la trilogia es podran veure en dues funcions el mateix dia o dos dies diferents– és en part molt clàssica i en part molt contemporània. Com el teatre grec, l’Orestea italiana uneix paraula, cant i dansa, i el cor hi té un paper prominent, però l’escenificació és molt contemporània: la tercera part de la trilogia és com una pel·lícula de ciència-ficció i la deessa Atena, que ajuda a declarar innocent Orestes, és un personatge que ve del futur. “És una obra que comença en el passat i acaba en el futur”, resum el director d’'Orestea', Luca De Fusco. “Atena és una deessa de nova generació, és andrògina, i per primera vegada, amb un discurs polític molt lúcid, predica la mediació. En altres representacions s’ha ironitzat sobre el judici, se n’han fet paròdies, però jo crec que s’ha de ser optimista, donar esperances pel que fa a la resolució dels conflictes”, afegeix el director. Esclar que Luca De Fusco també fa una mica d’ironia perquè, en el judici final, introdueix el televot.

Música neoàrab i cant barroc

La música és un altre element important a la versió del Teatro Stabile di Napoli: “Hi ha cant clàssic, cant barroc i música d’estil neoàrab que interpreta la Vertigo Dance Company, una companyia d’actors israelians pacifistes”, detalla De Fusco. El cor representa el punt de vista del poble: “És com un prepúblic”, destaca el director italià. De Fusco està convençut que a l’obra, que ja ha tingut molta trajectòria, li queda molta vida. Al juny es podrà veure al jaciment de Pompeia, amb qui el Teatro Stabile di Napoli ha arribat a un acord perquè sigui la seva seu fixa durant la temporada d’estiu.