Publicitat
Publicitat

TEATRE

Els dies 11 i 12 de desembre

Temporada Alta estrenarà una òpera inèdita de Federico García Lorca

Es recupera un text del poeta granadí que Manuel de Falla no va voler musicar perquè el considerava massa frívol. A més de ser la protagonista, Marina Abad, d'Ojos de Brujo, és la compositora i intèrpret de les cançons

El 1922, un novell Lorca i un consagrat Falla van voler crear junts una òpera. El poeta va imaginar Lola, la comedianta, un llibret massa frívol per al compositor que va quedar inacabat i que ara arriba als escenaris del Temporada Alta de Girona, amb Marina Abad com a protagonista. La cantant d'Ojos de Brujo, a més de ser l'autora de la música de l'espectacle i l'única que canta a l'escenari, és la Lola esbossada per Lorca, en un muntatge que s'ha convertit en una comèdia, un "musical autòcton" en paraules de Jordi Prat Coll, el seu director artístic, que s'ha encarregat, a més, de rematar el breu text que el granadí va deixar abandonat davant la desídia de Falla.
L'obra, que s'estrenarà al teatre Municipal de Girona els dies 11 i 12 de desembre, és una coproducció del Canal i Cultura Organitzada amb Sisè Sentit que de moment només es podrà veure en el marc d'aquest festival, encara que els responsables del muntatge han fet entendre avui a la roda de premsa que no descarten que passi per altres escenaris.
Prat, reconegut lorcanià, ha explicat que quan li van proposar reprendre aquest llibret de joventut, la història d'un triangle amorós, no s'ho va pensar gaire, malgrat que la dramatúrgia del text era estranya (poc més de cinc folis), cosa que comportava cert risc, sobretot per no ferir els puristes d'un autor més vinculat al drama que a la comèdia. La història se centra en Lola, una actriu de mitjan del segle XIX que arriba a una posada andalusa amb el seu marit, un poeta (Iván Morales). A la posada també s'hi allotja un marquès (Xavier Ripoll) que pateix els estralls d'un desengany amorós i que no pot evitar enamorar-se d'ella. La parella, en viatge de nuvis, decideixen passar-s'ho bé a costa seva.
Amb aquest argument, que transcorre en poques hores, Prat ha optat per una dramatúrgia d'evident aire shakespirià, hereva d' El somni d'una nit d'estiu. A més d'integrar les cançons que interpreta Marina Abad, ha introduït poemes del propi Lorca –tots anteriors al 1926– que ajuden a fer avançar la història.El director ha volgut ser fidel a l'herència rebuda. Per això, el muntatge és també un exercici pedagògic en mostrar el teatre dins del teatre, fet que permet als espectadors veure com els actors es canvien de roba amb una posada en escena despullada.Malgrat la presència d'un poeta, l'alter ego de l'autor del Romancero gitano és el marquès, afirma Prat, "un ser preparat per estimar però que no sap triar", dubtes que devien córrer llavors pel cap d'un Lorca que encara no havia complert els 25 anys i que no devia tenir clar si volia ser músic o escriptor.
La bailaora Belén Maya –que ja havia treballat amb Ojos de Brujo– s'ha encarregat de la direcció de coreografia, que se surt del seu flamenc tradicional. També interpreta un solo que marca el pas de les hores en aquella matinada, mentre que la resta del cos de ball actuen com follets i fades, "com si fossin pol·len".
Marina Abad ha estat sincera en assegurar que el primer cop que va llegir el text de Lorca li va semblar "curt i superficial" i que va ser Prat Coll qui li va ensenyar a veure les "capes" ocultes del personatge de Lola. "Em vaig cagar a les calces", ha descrit gràficament la cantant, quan es va adonar que havia d'aprendre's el text per fer-se amb el personatge. "Jo sóc cantant i pensava que se m'oblidaria el paper i encara que al principi, segons el Jordi, semblava que demanava permís per saltar a l'escenari, al final hi he trobat un lloc", afirma valenta la cantant. Marina Abad ha estat l'encarregada de la direcció musical de l'obra, que incorpora, a més de temes d'aire flamenc, havaneres i petites composicions que serveixen de puntuació per a tot l'espectacle.

Més continguts de