Publicitat
Publicitat

LOVE OF LESBIAN RAZZMATAZZ DISSABTE 26 CròNica Rock

El grup català exhaureix les entrades tres nits seguides

Tercer bany de masses consecutiu de Love of Lesbian a Razzmatazz

Exhaurir les entrades tres nits seguides a la sala Razzmatazz no és a l'abast de qualsevol, ni tan sols de grups que reben molta més atenció mediàtica que no pas Love of Lesbian. Dissabte, però, els catalans van culminar la seva gesta particular amb un concert de gairebé dues hores i mitja en què van rebre el seu tercer bany de multituds consecutiu. En total, 6.000 entrades exhaurides en tres dies, un fet encara més sorprenent si tenim en compte que en els últims temps el grup ja havia actuat a Barcelona més d'una vegada. A dos quarts de nou del vespre, la nau del Poblenou feia patxoca. No hi cabia ni una ànima, igual que dijous, igual que divendres. El concert tancava una etapa que es va iniciar amb la publicació del seu últim disc, 1999 (2009), i que ha consistit en dos anys de gira per tot l'Estat. Els seus fans, però, no es cansen de veure una i una altra vegada el seu grup en directe. Per a ells, el concert de dissabte també era simbòlic, ells també segellaven una etapa com a seguidors de Love of Lesbian.

La primera part del concert va consistir en un repàs seriós a les cançons més emblemàtiques dels tres últims discos. Santi Balmes, que havia rebut una patacada important la setmana anterior en un concert a Valladolid, no podia moure's com altres vegades, potser per això la posada en escena era més sòbria, però el grup va sonar tan consistent com s'esperava i va combinar temes de 1999 ( Allí donde solíamos gritar , La malas lenguas , Cuestiones de familia , Segundo asalto , Incendios de nieve , Algunas plantas ) amb alguns d'anteriors ( Los colores de una sombra , Música de ascensores , La parábola del tonto ), abans de tornar a celebrar simbòlicament la nit de cap d'any del 1999 al 2000.

No va haver-hi raïm però sí campanades i Razzmatazz es va convertir en una festa, es va obrir la veda al vessant més pallasso del grup. Van aparèixer les ulleres estrambòtiques, els barrets i les disfresses, litúrgia que el públic, participatiu, se sabia de memòria. En aquesta recta final, Balmes va convidar a l'escenari Carlos Cros, que va donar un caire més rocker a Miau . Després va aparèixer Loquillo, que va col·laborar de manera més aviat anecdòtica en la discotequera Club de fans de John Boy (una mala passada fer-li cantar un tema disco) i, finalment, un Moon river enllaunat va posar la banda sonora d'un comiat altament emotiu.

En aquell moment em va semblar entendre el secret de l'èxit de Love of Lesbian. Els de Sant Vicenç dels Horts escurcen de tal manera les distàncies amb els seus seguidors que els uns i els altres se senten família. Al capdavall, les lletres de Santi Balmes parlen de tots i cadascun d'ells: de la música, les festes, els amics, les parelles i els desenganys de l'última dècada. El públic se les ha fet seves i no es cansa d'escoltar-les. Quan el grup hi torni, ells també tornaran a ser-hi.

Més continguts de