Publicitat
Publicitat

El 'Testament' del rei Lear: l'amor i l'herència

T estament és un espectacle sobre les relacions entre fills i pares -quan ja han entrat a la tercera edat- aixecat sobre el relat d' El rei Lear de Shakespeare, però aplicat als nostres temps i costums. La funció seria molt diferent si els pares no fossin els de debò dels intèrprets -la companyia alemanya She She Pop-, i no tant pel que puguin fer o deixar de fer sinó per com, de mica en mica, assaig rere assaig, s'ha construït aquest espectacle, que s'emmiralla amb les creacions de Stephan Kaegi i una mena de teatre que no agrada gens als progenitors, com diuen clarament a l'obra. Però com els estimen!

Testament està, doncs, interpretat per tres actrius i un actor i els pares de tres d'ells, d'uns 70 anys. L'experiment està molt ben modulat en el seguiment a grans trets del que li passa al rei Lear i les reflexions que en fan pares i fills. Una creació amb moments de gran enginy i bona comicitat com quan un dels pares, científic, explica per què Lear va equivocar-se radicalment en repartir el seu regne entre les seves filles, tot relacionant l'amor filial amb el desig de possessió dels béns del progenitor. I ho fa amb una fórmula matemàtica i unes coordenades que demostren intel·ligentment que l'amor va lligat a la possessió i que, per tant, Lear havia de cedir el regne de mica en mica. L'herència és un dels temes amb què arrenca l'espectacle, que segueix amb Lear i els seus cent cavallers expulsats de casa de les filles i això, trasplantat als nostres dies, fins a arribar a un llistat demolidor de la decadència i la cura que els fills haurien de tenir dels seus pares. Per espontani que pugui semblar, Testament és una creació molt treballada i un espectacle interessant, ben escrit, amb bon ritme. Un bon començament de Grec.

Més continguts de