Testimonis genètics per recuperar la memòria històrica

BarcelonaAhir al matí, en una sala petita de l’Hospital de la Vall d’Hebron, alguns familiars de víctimes del franquisme es feien un frotis amb l’esperança que la informació genètica que se n’extregui ajudi a trobar pares, germans, oncles i avis que fa més de 75 anys que estan desapareguts en alguna fossa comuna. Molts fa molts anys que els busquen. I alguns han rellevat els pares o parelles, ja morts, que també van buscar sense defallir.

“El meu marit va lluitar molt per trobar el seu pare. Ell es va morir i ara lluito jo”, diu Dolors Montia. El seu sogre es deia Antoni Illa Fàbregas i el van enviar al front quan la guerra ja era a punt d’acabar. Tenia 33 anys i estava destinat a Girona. Sempre que podia agafava el tren per tornar al poble i estar amb la dona i els dos fills, de dos i quatre anys. Però l’última vegada que va agafar el tren va coincidir amb l’arribada de l’exèrcit franquista. “Sabem que va voler anar a Breda, on vivien els seus pares. Mai hi va arribar, i no sabem què li va passar”, diu Montia.

Actualment, a Catalunya, segons explica Carme Garcia, directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, hi ha localitzades 390 fosses comunes, i el cens de desapareguts és de 4.912 persones. De moment, la Generalitat ja ha enviat una carta a 1.100 familiars perquè es facin analítiques. Des de l’11 de novembre, una vegada a la setmana l’equip de la Vall d’Hebron cita un grup de familiars i la prioritat és l’edat: primer són els germans i després els fills i els néts.

Identificacions a la Fatarella

Les dades genètiques dels vius s’entrecreuaran amb les restes dels morts que es vagin trobant a les fosses. “L’ordre en què s’aniran obrint les fosses l’anunciarà el conseller -Raül Romeva, conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència- al desembre o al gener”, diu Garcia. De moment, però, les primeres restes que es compararan són les 110 que hi ha al Memorial de les Camposines, a la Fatarella, on s’han anat dipositant les restes trobades d’algunes de les més de 20.000 víctimes de la Batalla de l’Ebre. En 41 anys de democràcia s’han exhumat 21 fosses i s’han localitzat les restes de 47 persones (35 s’han identificat i en queden 12 per identificar).

“Les anàlisis són gratuïtes perquè creiem que és un dret de les famílies, i es fan amb la col·laboració de tres conselleries: Exteriors, Justícia i Salut”, explica Garcia. Es poden fer a la Vall d’Hebron o en centres de Lleida, Tarragona i Girona. “Les mostres aguanten més de vint anys -diu el cap de genètica de la Vall d’Hebron, Eduardo Tizzano-, però el repte és que els que ens facilitin aquestes restes puguin ser testimonis de la localització dels familiars”, afegeix.

Josep Martínez Montés té 76 anys. Quan en tenia 7, el 26 de març del 1947, la Guàrdia Civil va anar fins a casa seva perquè sabien que hi amagaven un maqui malferit. “Al pare el van detenir i el van fer servir de parapet en el foc creuat entre els maquis i la Guàrdia Civil. Sabem que el van cosir a trets però no n’hem trobat mai el cos”, diu Martínez.

“Massa tard”

El pare de Rosa Cirera va desaparèixer a la Batalla de l’Ebre quan ella només tenia dos anys. La mare es va quedar sola i va tirar endavant el mas. “Érem molt pobres. La mare va haver de treballar moltíssim. Era valenta, estava sola i ho havia de fer tot. Aquestes proves potser ajuden, però em sembla que serà impossible trobar el pare. És massa tard”, lamenta la Rosa. “La Rosa encara hi pensa molt, en tot això -diu el seu marit-. Ella també és molt valenta”, afegeix mentre ella se’l mira amb un somriure.