Onze savis repassen la història recent de Catalunya

BarcelonaOnze savis catalans com Xavier Rubert de Ventós, Antoni Ros Marbà, Feliu Formosa i Joan Pere Viladecans repassen al llibre d'entrevistes Testimonis del segle XX la història recent de Catalunya i expressen les seves opinions respecte a temes cabdals de la cultura. Els periodistes Raül Maigí i Laia Soldevila van entrevistar entre abril de 2008 i agost de 2009 a personalitats destacades de la cultura catalana, que conclouen la sèrie d'assaig Argumenta, de la petita editorial El cep i la Nansa, que des de 2003 ha analitzat amb esperit crític la cultura de l'àmbit català. Completen el volum Josep Gifreu, Josep Massot, Joan Francesc Mira, Ricard Salvat (ja mort), Eva Serra, Joan Triadú (ja mort) i Anna Veiga.

Raül Maigí assenyala que han intentat realitzar una "instantània" de la cultura catalana des de la Transició fins avui amb "una sèrie de personalitats, amb una trajectòria consolidada, que són un referent en els seus àmbits professionals, amb idees i opinions crítiques, i que no són, necessàriament, mediàtics".

Les entrevistes es van planificar al marge de l'actualitat. "Buscàvem converses tranquil·les, extemporànies i llargues perquè tots ells poguessin reflexionar sense límits", remarca Maigí. Respecte a si hi ha coincidències entre els diferents pensadors, Maigí manté que molts d'ells creuen que la cultura catalana "després del franquisme ha fet un treball brutal, equiparable al que s'ha pogut fer en altres cultures de l'Europa Occidental, encara que en aquest cas en condicions d'inferioritat, perquè no hi ha un estat propi darrere".

Una de les persones que volien incloure era l'historiador Josep Benet, però va morir el mes de març de 2008, mentre que en el cas del director teatral Ricard Salvat les seves paraules poden llegir-se com un testament, ja que va morir a l'abril de 2009, poc després de participar en aquest projecte. A més, segons els autors del llibre, va ser qui va expressar unes opinions més crítiques i amargues i un desacord total amb la política teatral dels últims anys.

El professor Joan Triadú, mort l'any passat, va analitzar el segle XX des de l'optimisme i defensant que la literatura catalana es mereixia almenys un Premi Nobel.

Un altre entrevistat que no es mossega la llengua en les seves consideracions sobre les relacions entre Catalunya i Espanya és el filòsof Xavier Rubert de Ventós, mentre que l'editor Josep Massot, des del monestir de Montserrat, alerta del "descens" en l'interès pel llibre per part del consumidor. El pintor Joan Pere Viladecans reivindica els seus orígens proletaris; la científica Anna Veiga parla sobre la reproducció assistida; el director d'orquestra Antoni Ros Marbà conversa sobre el panorama musical català i el professor Josep Gifreu dibuixa l'evolució del panorama comunicatiu català. Per la seva banda, el valencià Joan Francesc Mira reflexiona sobre el mateix concepte de cultura i el poeta i traductor Feliu Formosa es mostra preocupat per la "pèrdua de la riquesa lingüística del català que ara es parla".