Publicitat
Publicitat

POP

The Drums aigualeixen el final d'un bon concert

Pocs mesos després de tocar al Primavera Sound 2010, els nord-americans The Drums, aleshores el grup del moment, havien de defensar el seu debut homònim, editat aquell any, a la petita sala BeCool de Barcelona. Però l'alta demanda va permetre moure el concert al no tan petit Razzmatazz 2, on es van exhaurir les entrades.

Dimecres, la banda que lidera Jonathan Pierce, potser ja no tant a la cresta de l'onada però amb prou públic fidel per fer una bona entrada a la sala gran de Razzmatazz, va fer justícia al poder de convocatòria del grup en l'estrena en viu de Portamento (2011), el segon àlbum. O com a mínim ho van fer durant la major part del concert.

Energia contagiosa

Convertits en quintet en directe i amb una escenografia lumínica -la paraula Portamento s'il·luminava quan el grup atacava els temes del nou àlbum-, el grup va oferir un bon xou. L'energia de Pierce com a frontmanés realment contagiosa i, tot i no parar quiet, és en directe on més demostra que és un bon cantant. El grup també es va beneficiar de la incorporació de Myles Matheny al baix, que va signar unes línies poderoses, hereves de les de Peter Hook (Joy Division, New Order), que de vegades acabaven dominant els temes.

The Drums es van fer seu el públic amb èxits com Forever and ever amen, Me and the moon i Best friend, i van brillar en temes nous com Money i Book of revelation, una "cançó important", segons Pierce, en què accepta que no creu en Déu. Però van aigualir una mica els bisos, quan en comptes de tocar l'esperada Let's go surfing, el seu hit més incontestable, van cabar amb Down by the water i It will all end in tears, en un gest poc generós cap al públic.

Més continguts de