Cultura 26/04/2017

The Sixteen reviu l’esplendor de la Capella Sixtina

The Sixteen i Harry Christophers van oferir a L’Auditori un fascinant programa centrat en obres lligades a la Capella Sixtina

Xavier Cester
2 min

BarcelonaThe Sixteen L’AUDITORI 25 D’ABRIL

Els conflictes ideològics també són conflictes estètics (i a l’inrevés). Ara que es commemoren els 500 anys de la Reforma de Luter, no és pas sobrer recordar la reacció catòlica que, en el terreny musical, va tenir en Giovanni Pierluigi da Palestrina la seva figura més recordada. Davant la importància que la litúrgia protestant atorgava al cant comunitari, la Contrareforma va optar per airejar les complexes construccions polifòniques habituals al segle XVI amb estructures menys alambinades i més verticals, de les quals la Missa Papae Marcelli de Palestrina seria l’exemple més paradigmàtic.

Un fragment d’aquesta partitura formava part del fascinant programa que The Sixteen i Harry Christophers van oferir a L’Auditori, centrat en obres lligades a la Capella Sixtina, un marc arquitectònic ben diferent de l’ensopida sala de Moneo. Diu molt de les abundoses virtuts del cor anglès que les seves veus fessin oblidar en un tres i no res les limitacions de l’espai: afinació miraculosa, equilibri idoni entre veus, expressivitat no per continguda menys efectiva. Els divuit cantaires van seguir sense defallir el gest flexible amb què Christophers modelava les columnes sonores.

La sessió incloïa obres de Felice Anerio, successor de Palestrina en la capella pontifícia, que mostraven un ofici segur però també un caràcter més adust (en especial el Magnificat ). Més interessants van ser les mostres del talent de Gregorio Allegri, d’escriptura més càlida en els fragments d’una missa basada en el madrigal Che fa oggi il mio sole de Luca Marenzio, que també van interpretar.

Un dels moments més emotius de la vetllada a L’Auditori va ser el cèlebre Miserere d’Allegri, que, tanmateix, Christophers va oferir en una versió diferent de l’habitual, amb només una de les nombroses ascensions de la soprano al do sobreagut i una alternança entre la unció del cor principal i les línies més farcides d’arabescos del cor petit. El monumental Assumpta est Maria de Palestrina va tancar un programa corprenedor.

stats