L'art espanyol està en crisi, segons The Guardian
El crític Adrian Searle del diari britànic afirma que s'ha de sortir de l'Estat espanyol per trobar als seus creadors més interessants perquè, llevat d'excepcions, el que hi ha dins "no té sovint vitalitat"
Londres p { margin-bottom: 0.21cm; } "Per què és la pintura tan dolenta? Per què resulta tan submisa i tan de segona mà?", es pregunta el crític Adrian Searle del diari britànic The Guardian en un article que afirma que per trobar excepcions sovint cal buscar els artistes espanyols que treballen fora de l'Estat. "Els artistes ambiciosos del període postfranquista com Juan Muñoz o Pepe Espaliú se'n van anar a treballar a Londres, a París, a Nova York. La finalista del premi Turner Ángela de la Cruz va marxar a mitjans dels 90. Els joves artistes ambiciosos se'n van ", escriu el crític.
El diari explica que les institucions espanyoles sempre han depès dels canvis de govern i els diners i els directors de museus van i vénen amb els canvis que es produeixen a nivell nacional, regional i fins i tot municipal.
El Prado ha aconseguit més autonomia i ha aconseguit sortir d'"aquest cicle tan perniciós" mentre que el Reina Sofia seguirà els seus passos, i ambdós museus tenen un diàleg molt més fructífer de col·laboració que el que han tingut mai la Tate i la National Gallery de Londres.
Segons The Guardian, a diferència de la Gran Bretanya, a Espanya hi ha molt pocs espais alternatius, exposicions en vells dipòsits o esdeveniments ad hoc, i els que aconsegueixen celebrar "són mirats amb sospita".
"El sentit de col·laboració que existia en els anys 80 no va durar molt temps, i la sensació de formar part d'un món artístic més ampli es topa amb l'obstacle mental dels Pirineus", escriu el crític.
Espanya té a més "molt pocs col·leccionistes seriosos i els que van començar a col·leccionar fa pocs anys l'estan deixant". "Estan arruïnats", li va comentar al crític l'artista català Ignasi Aballí. Segons aquest artista, "l'única manera de sobreviure és exhibir fora d'Espanya".
Diferents projectes, "tan modestos com grandiosos", se'n van en orris, diu el diari, que informa que La Caixa, per exemple, ha donat recentment la seva col·lecció al Macba. Una excessiva "ciutat de la cultura", dissenyada per l'arquitecte Peter Eisenman als afores de Santiago de Compostela, "s'empassa milions d'euros del Govern regional i no sembla que vagi a acabar-se pròximament".
El Museu de Arte Contemporáneo (Marco), ubicat en una antiga presó de Vigo, té problemes. Estan muntant la primera exposició de l'artista escocès Martin Creed, però la programació s'està desaccelerant, escriu The Guardian. "(Per a nosaltres, rebre) 100.000 euros menys és com que li retallin un milió d'euros a una institució més gran", va dir el crític del diari el director del Marco, Iñaki Martínez. Segons Martínez, nomenat recentment president de l'Associació de Directors d'Art Contemporani, "els artistes són els que més pateixen".
"El primer que s'ha revisat és la política d'adquisicions –afegeix–. S'han bloquejat moltes col·leccions públiques espanyoles, altres han reduït la seva capacitat de desenvolupar-se i ampliar les seves col·leccions. Ningú sap què passarà pròximament amb l'activitat cultural de les caixes d'estalvi".
"Espanya s'ha afanyat a l'hora de crear una infraestructura cultural que no existia. En molts casos es va dur a terme sense planificació, donant prioritat al continent i no al contingut, i ara no sabem què fer amb tots aquests edificis", explica Martínez. Segons el director de Marco, "la situació actual només demostra les conseqüències d'una política de malbaratament i showbusiness".
El director del Reina Sofia, Manuel Borja-Villel, es mostra, tanmateix, optimista: "Les institucions més petites han de trobar la seva pròpia identitat"."La qüestió és com utilitzar tots aquests espais de forma diferent. No podem seguir sols, vivim un canvi històric i no hem de tenir por d'equivocar-nos", afirma.
