Publicitat
Publicitat

UNA POLÈMICA HISTÒRICA

La justícia belga decideix si el popular còmic d'Hergé és xenòfob

'Tintín al Congo', un còmic racista i insultant?

La justícia belga podria retirar el còmic Tintín al Congo de les llibreries. Un ciutadà congolès ha demandat la societat que s'encarrega dels drets d'autor d'Hergé perquè l'obra "és un insult als negres".

"Vinga, mandrosos, a treballar!", ordena Tintín a un grup de congolesos que intenten aixecar una locomotora que ha descarrilat. La vinyeta és de Tintín al Congo , publicada el 1931, en plena etapa colonial. Vuitanta anys després, l'àlbum podria desaparèixer de les llibreries de Bèlgica, país on va néixer i va morir el creador de Tintín, Georges Rémi, conegut com Hergé. Un tribunal de Brussel·les jutja des d'ahir si el còmic és racista, tal com argumenta un ciutadà congolès resident a Bèlgica des de fa més de 20 anys que ha batallat des del 2007 perquè s'aparti de la venda.

El demandant, Bienvenu Mbutu Mondondo, considera que Tintín al Congo "fa apologia de la colonització" i suposa "un insult per als negres". En l'inici del judici, l'acusació va argumentar que l'obra recrea els prejudicis de l'època colonial i postula la inferioritat de l'home negre. L'advocat de Mbutu Mondondo va posar com a exemple una vinyeta en què Tintín fa de mestre en una escola del Congo i pregunta a la classe: "Qui em pot dir quant són 2+2?". Cap alumne respon. Segons l'advocat, Hergé presenta els congolesos com homes mandrosos, poc intel·ligents i amb poques habilitats a l'hora de parlar francès.

En la demanda, presentada contra la societat encarregada dels drets d'explotació comercial de l'obra d'Hergé, Moulinsart, se sol·licita la retirada de tots els àlbums de Tintín al Congo o bé que s'inclogui un missatge al còmic en què s'expliqui el context històric de l'obra, com ja passa al Regne Unit.

La defensa argumenta precisament que l'àlbum s'ha d'entendre en el seu context. Georges Rémi va crear Tintín al Congo amb només 23 anys. Provenia d'una família de dretes catòlica i mai va trepitjar el país africà. El mateix autor va reconèixer abans de morir que va dibuixar l'àlbum impregnat dels estereotips racistes de l'època colonial. "Era el 1930 i jo només coneixia el país a través de les coses que deia la gent, com que els negres eren com nens grans i que tenien sort que els belgues fóssim allà. Vaig dibuixar els africans amb l'esperit paternalista de l'època", va explicar Hergé en una entrevista als anys 70. De fet, l'autor va introduir algunes modificacions a l'àlbum el 1942 aprofitant la primera edició de l'obra en color. Va suprimir moltes de les al·lusions a Bèlgica com a potència colonial i va modificar vinyetes polèmiques. No obstant això, el demandant considera que l'àlbum continua oferint una visió racista i xenòfoba dels congolesos. La sentència del procés judicial a Bèlgica es coneixerà abans de finals d'any.

Més continguts de