BarcelonaEl setembre del 2013 va obrir les portes El Born Centre de Cultura i Memòria. Després de dotze anys d’obres i 84 milions d’euros es feia visible la ciutat arrasada després de la derrota del 1714. L’Ajuntament de Barcelona, però, vol saber què hi ha darrere de la foto final del jaciment. Quinze anys després de la troballa de les restes s’ha reprès la investigació del jaciment per entendre el funcionament arquitectònic i urbanístic de la Ribera abans de ser destruïda per les tropes borbòniques. I per primera vegada s’han recollit mostres de terra per analitzar-la i poder explicar l’evolució paisatgística, la dieta o la salut dels barcelonins abans del segle XVIII. “La bioarqueologia ens ha permès, per exemple, descobrir que hi havia vinyes al nucli urbà de Barcelona tant en època medieval com moderna o algunes dades mèdiques com que -i és només una hipòtesi- potser la pesta no es transmetia perquè les rates mossegaven, sinó perquè la gent se les menjava: se’n va trobar una que havia sigut cuinada”, destaca l’arqueòloga i responsable del Pla Barcino, Carme Miró.
La investigació ha començat a la casa Corrales, batejada així pel nom de l’últim propietari. La casa es troba entre els carrers de Na Rodés i dels Ventres i té algunes peculiaritats que han atret els arqueòlegs. Mentre la majoria de cases del Born amb els anys anaven fent-se més petites perquè s’anaven compartimentant, la casa Corrales es va anar ampliant. És en aquesta casa, segons Miró, on es va fer la primera intervenció arqueològica de Barcelona durant la segona meitat del segle XVII. El motiu va ser un litigi entre dos propietaris que discrepaven sobre els límits de les seves propietats i volien saber on anava el mur. Se sap que Corrales, que es dedicava a la fabricació de cordes de viola i de raqueta, va obrir un espai per al joc i les apostes. “Hi havia un tenis primitiu i una gran concentració de pipes”, diu l’arqueòleg del Born, Toni Fernández. A l’entrada, i encara és molt visible, hi havia un tres en ratlla dibuixat en una pedra.
El Born és el jaciment cobert més gran de tot Europa. I, segons els arqueòlegs, encara ha d’explicar molts capítols de la història de la ciutat: “Podrem conèixer més dades del nostre passat, de l’època romana, medieval o del segle XVIII”, assegura Maite Miró, cap del Servei d’Arqueologia de la Generalitat. “Volem fer recerca per conèixer l’evolució de la nostra ciutat i ho volem fer amb arqueologia programada i no només reactiva o preventiva”, destaca el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes.
Les excavacions, que realitzen estudiants de la Universitat de Barcelona, es faran fins al 29 de juliol i està previst que es puguin repetir cada estiu. Es publicarà el diari de recerca en forma de blog a la web d’El Born Centre de Cultura i Memòria i en tuitejaran els resultats. La intervenció també servirà per solucionar problemes d’humitat que té el jaciment. “El Rec Comtal passa per sota i hi ha zones que es podrien malmetre per culpa de les eflorescències de sals a les pedres”, diu Miró.
