Publicitat
Publicitat

NOVETAT EDITORIAL

L'escriptor americà Russell Shorto publica a 'Manhattan' la desconeguda història de la Gran Poma

Tota la veritat sobre Nova York

Més de tres segles abans que Woody Allen passegés el gos de Diane Keaton i que Sarah Jessica Parker convertís les sandàlies de Manolo Blahnik en el calçat oficial de la Cinquena Avinguda, els nadius americans van vendre's l'illa de Manhattan per només 24 dòlars. O això és el que es diu. Segur que algú ha guanyat un formatget del Trivial gràcies a aquesta xifra, però la majoria de jugadors no sabrien respondre a gaires més preguntes sobre els orígens de Nova York. Ni tan sols els alumnes de matrícula de les escoles nord-americanes l'encertarien, i no és que no s'hagin après bé la lliçó. Resulta que ni els llibres de text ni els professors són capaços de facilitar una explicació clara i verídica de com es va fundar la ciutat que no dorm mai. El primer que ha aconseguit donar una versió fidedigna de la història és l'escriptor Russell Shorto. L'editorial Duomo acaba de publicar-li Manhattan. La historia secreta de Nueva York .

"Tothom sap que Nova York no és com la resta d'Amèrica -raona l'autor-. Però hi ha una raó clara: la seva història no és igual que la de Boston o Nova Anglaterra". Durant més de 300 anys hem pensat que Nova York va néixer sota l'estendard anglès. Però els primers colons que van desembarcar a Manhattan van ser els holandesos, que l'any 1625 van assentar-se a la zona de l'actual Wall Street. Esclar que durant les dècades en què ells van ser els reis de l'illa, la ciutat es deia Nova Amsterdam. No va ser fins a l'any 1664 que els britànics s'hi van instal·lar i li van canviar el nom, homenatjant el germà del rei Carles II, Jacob, duc de York. "Moltes ciutats van ser construïdes sota la influència d'una única nacionalitat -recorda Shorto-. Però a Nova York va coincidir-hi gent de molts llocs diferents. Es va crear en plena ebullició, i per això ha tingut sempre fama de ser tan viva".

Vencedors i vençuts

Russell Shorto té una gran fixació amb els inicis del segle XVII -com diu ell, "l'antesala de la Il·lustració"- i la revolució del pensament que van encapçalar Shakespeare, Rembrandt i, sobretot, René Descartes, a qui ja va dedicar la seva anterior obra, Els ossos de Descartes (La Campana, 2009). Fa tres anys va fixar-se en uns altres herois de l'època, els que ampliaven les fronteres del món galopant a través del nou continent entre indis i pirates. I, gràcies al resultat de les investigacions del Dr. Charles Gehring, historiador de la Biblioteca de l'Estat de Nova York, va posar fil a l'agulla per escriure Manhattan . Gehring treballa amb uns arxius fins fa poc desconeguts que parlen dels misteriosos quaranta anys en què va existir Nova Amsterdam. En total, 12.000 documents que inclouen minutes del govern, llistes censals i els informes dels tribunals. "És la història dels vençuts, i no dels vencedors; és una part del passat dels Estats Units que es desconeix", explica Shorto: "La faula dels 24 dòlars és una estimació que es va fer al segle XIX, buscant una equivalència econòmica amb el valor del capital de l'època. Però no ens ho hem de prendre com una dada real".

Més continguts de