Totes les possibilitats de l'art
Aquest dimecres la Documenta tornarà a convertir Kassel en l'epicentre de l'art contemporani. Durant cent dies prendrà el pols a la creació actual amb les obres de 150 artistes, seminaris i congressos.
BARCELONALa primera edició de la Documenta de Kassel es va celebrar el 1955. Un dels seus objectius era tornar a connectar Alemanya amb el panorama internacional de l'art contemporani d'aquell moment després de la desfeta de la Segona Guerra Mundial. Des d'aleshores s'ha celebrat cada cinc anys. En les últimes edicions el vessant polític de l'art, les noves tecnologies i els nous formats d'exposicions han sigut algunes de les claus d'aquest esdeveniment, que és considerat la cita cabdal del món de l'art contemporani.
La directora de la pròxima edició, la comissària nord-americana Carolyn Christov-Bakargiev, presentarà la llista dels artistes participants aquest dimecres, però a hores d'ara ja es pot aventurar que la seva intenció és anar més enllà del terreny estrictament artístic i convertir les obres en un catalitzador dels esdeveniments que tenen lloc en la realitat que els envolta. A més de 150 artistes, en la pròxima Documenta hi participaran una trentena de professionals de perfils tan diversos com la biologia, la física, l'enginyeria, la literatura, la psicoanàlisi, la hipnosi i la zoologia. "Als seus actes, als seus pensaments, als coneixements que produeixen, l'art hi pot fer front i els pot absorbir", va afirmar Christov-Bakargiev en la presentació del projecte. Una de les obres que permet fer-se a la idea de la diversitat de propostes de la pròxima Documenta és l'obra Sanatorium , de Pedro Reyes. Durant els cent dies de la Documenta oferirà vuit tipus de sessions de teràpia per tractar "malalties urbanes".
La llista completa d'artistes no es desvelarà aquest mateix dimecres, però ja han transcendit alguns noms destacats com ara l'italià Giuseppe Penone, el sud-africà William Kentridge, el mexicà Francys Alys i l'alemanya Rosemarie Trockel. I fa pocs dies, l'Institut Ramon Llull va donar a conèixer els cinc artistes catalans que hi aniran: el cineasta Albert Serra, que rodarà a Kassel una pel·lícula titulada Els tres porquets , concebuda a partir de textos de Goethe, Hitler i Fassbinder; l'artista Dora García, que presentarà un nou projecte en la línia de Lo inadecuado , el treball amb què va representar Espanya en l'última Biennal de Venècia, i l'escriptor Enrique Vila-Matas. A més d'aquests tres creadors, la participació catalana es completa amb una retrospectiva de les pel·lícules experimentals de Salvador Dalí i una selecció de les ceràmiques d'Antoni Cumella.
L'art en l'era d'internet
En vista de la informació que s'ha fet pública fins ara, la pròxima Documenta promet ser eclèctica, donar als artistes un paper més important que el dels comissaris i jugar amb el present i passat de l'art i el pensament. El cantó polític sembla que arribarà més a través de la participació del públic en les obres que no només des d'un punt de vista estrictament teòric. En la presentació de la Documenta, Carolyn Christov-Bakargiev es preguntava "com una plataforma com aquesta al cor d'Europa" encara té sentit en un segle XXI marcat per "les transaccions humanes a internet". També va reivindicar la seva Documenta com un ritual on se celebra l'art com una forma de resistència.
Altres cites artístiques europees
La Documenta és un esdeveniment independent que es manté al marge de les tendències del mercat de l'art, però els anys en què se celebra les fires internacionals d'art solen ser més fortes i també se celebren altres esdeveniments artístics. Enguany, Basilea acollirà la fira Art Basel del 14 al 17 de juny i ahir va obrir les portes en una mina abandonada de Genk, a Bèlgica, una nova edició de Manifesta, la biennal europea d'art contemporani.
