Publicitat
Publicitat

En directe

Tres nits amb un fenomen anomenat Els Amics de les Arts

Teatre Coliseum, 26 d'abril

Els Amics de les Arts van encetar dijous les tres nits al Teatre Coliseum per presentar a Barcelona el disc Espècies per catalogar . Els Manel van fer-ho al febrer, cosa que serveix en safata una comparació tan odiosa com inevitable. Les cançons-conte, el costumisme, els monòlegs entre tema i tema, el folk de sala d'estar, els referents nostrats, l'ús de diverses veus… Què fa, doncs, que els Manel aconsegueixin posar d'acord crítica i públic i els Amics no?

"Vull entendre-ho però no puc", deia un periodista a la sortida del concert. I és que les gairebé 5.000 localitats venudes en un temps rècord bé han de significar alguna cosa. La concurrència, de totes les edats, va gaudir de valent cantant i picant de mans. El crític, però, s'anava arraulint més i més a la cadira. Els monòlegs se li feien interminables i de tant en tant s'ennuegava amb algun vers, com el que fa rimar "Schopenhauer" amb " after hour ". Les veus en alguns moments van sonar poc clares i la guitarra elèctrica de Ferran Piqué no se sentia. Les seccions rítmica i de vent van fer una bona feina, molt professional, però això contribuïa a crear la sensació de karaoke, només atenuada pel piano i el hammond de Dani Alegret.

El millor moment, sens dubte, va ser el gag de L'home que dobla en Bruce Willis , una gran idea que va conviure amb acudits menys inspirats. Potser és que l'espectacle necessita rodatge, però és evident que el fenomen d'Els Amics de les Arts està sobredimensionat i s'hauria d'evitar crear un nou mainstream català: ara mateix hi ha desenes de grups que mereixen la mateixa atenció o més.

Més continguts de