Tres primeres vegades a l’Institut del Teatre

Crític TeatralLa primera directora. Aires renovats a l’Institut del Teatre amb tres primeres vegades importants. La més significativa, el nomenament de Magda Puyo com a directora general després de mesos d’incertesa. Un nomenament molt ben rebut per la comunitat acadèmica, veient les opinions recollides entre els professors i els llargs i entusiastes aplaudiments dels alumnes en la jornada inaugural del curs acadèmic, celebrada dilluns. Ben acollit perquè Puyo és una professional -a més de pedagoga- de llarga trajectòria i perquè s’ha evitat l’entrada d’un director de caràcter més polític. Brillant el seu discurs, establint un alt nivell de complicitat amb l’alumnat i amb savoir faire escènic. La il·lusió que desprèn i que vol encomanar podria resumir-se en l’adaptació de l’escola al segle XXI. L’Institut com a centre de creació i universitat de la cultura, amb reconeixement oficial de la titulació.

Primer escenògraf. Assegurava també Alfons Flores que era la primera vegada que un escenògraf pronunciava la lliçó inaugural en una institució amb més de 100 anys. Flores és un escenògraf de rang internacional amb treballs a tot Europa de la mà de Calixto Bieito i del furero Àlex Ollé. Però vet aquí que gairebé no treballa al Principat. Només un espectacle a l’Espai Lliure el 2016. I no ho diu, però serà el nou Dagoll Dagom amb música d’Albert Guinovart. Flores defensa l’escenògraf com un artista que ha de buscar més implicació creativa, influint fins i tot en la dramatúrgia, com va explicar del cas de l’òpera Il prigionero de Dallapiccola a París.

I una altra primera vegada. La primera presidenta de la Diputació de Barcelona. Ja era hora! Mercè Conesa dóna suport a la lluita del feminisme moderat i es compromet amb la nova directora general.