Trueba i el desencís de la Transició a 'Madrid, 1987'

GironaMadrid, 1987. El títol de la pel·lícula ja és una declaració d'intencions que circumscriu el film a un lloc i una època molt determinats, que Trueba descriu a través dels diàlegs encesos entre un veterà i prestigiós articulista amb el pes de tota la història viscuda a l'esquena i una jove estudiant de periodisme, plena d'il·lusions i dubtes sobre el futur que li espera. Amb la seva última pel·lícula, el director madrileny retrocedeix a la seva etapa d'estudiant de periodisme i despulla els dos protagonistes per donar la força a la paraula. El resultat és una pel·lícula d'època en què Trueba evidencia l'enfrontament de dues generacions i dues maneres de veure la vida. L'articulista cínic, interpretat per José Sacristán, que menysprea l'estudiant, i una María Valverde en versió innocent que l'admira. Els dos estableixen una relació plena de desconfiança, desig i passió.

Trueba vol retratar un moment històric d'Espanya, que situa al final de la Transició, en què el director recorda que es respirava una sensació de "satisfacció" que més tard va quedar clar que "no era real". Per fer-ho, dóna tot el protagonisme a dos personatges que han de conviure en un lavabo de pocs metres quadrats durant hores, un temps que aprofiten per abordar temes com la literatura, la política, el sexe i les seves concepcions oposades de la vida. Amb poc atrezzo, "sense la cosmètica de l'època", va recalcar Trueba, tota la força rau en els diàlegs, i el guió s'enriqueix amb cites de personalitats i periodistes rellevants de l'època. Trueba es veu reflectit en el personatge interpretat per María Valverde, mentre que amb la figura de Sacristán pretén evocar els grans tòtems de la premsa d'aleshores com Francisco Umbral i Manuel Vázquez Montalbán, i s'inspira també en personatges com Fernando Fernán Gómez i Rafael Azcona, que no s'esmerçaven a caure simpàtics a ningú.

"Costarà de vendre"

Trueba ha escollit Girona per presentar la pel·lícula per l'afecte que li té arran de Soldados de Salamina. "Sempre és un plaer estar en aquesta ciutat", va proclamar. La pel·lícula es podrà veure durant una setmana a partir de divendres als Ocines, les mateixes sales que van projectar durant un any sencer el film de Trueba basat en el llibre homònim de Javier Cercas. Trueba va explicar que la pel·lícula és una "petita joia", com la ciutat de Girona, de baix pressupost i poc comercial perquè no deixa de ser una visió personal d'una època molt concreta. "Costarà de vendre", va admetre el director madrileny, que va explicar que el film encara no té distribuïdora. Fins ara s'ha presentat fora de competició al Festival de Sant Sebastià, però Trueba no volia que anés circulant per festivals fins a l'estrena comercial de l'any que ve, sinó començar a exhibir aquesta peça de cinema "intel·ligent que exciti la intel·ligència, la vitalitat i el cervell de la gent".