Publicitat
Publicitat

TEATRE

L'obra es va estrenar en un altre tombant de segle, el 1901

'Les tres germanes' de Txékhov, una obra optimista?

Carlota Subirós vol trencar el tòpic sobre el pessimisme de les obres de l'autor rus amb una direcció esperançada. S'estrena aquesta nit al Lliure de Montjuïc

Carlota Subirós s'afegeix a la llista de directors joves que han recuperat un clàssic d'Anton Txékhov –potser és perquè s'escau que el 2010 es va celebrar el 150è aniversari del seu naimxement– a l'escena. Primer va ser David Selvas, a l'estiu, amb una versió moderna de La Gavina, després Julio Manrique, amb una altra versió més fidel, a L'hort dels cirerers, i finalment Subirós tanca la "trilogia" amb Les tres germanes, en un muntatge en què s'ha mantingut fidel al text original, a l'època en què va ser escrit i al país, Rússia. "He estat al més transparent i dúctil possible", ha dit la directora. No és una coincidència, segons Subirós, que els directors joves tornin a Txékhov una vegada i una altra. "És una peça sobre un moment de canvi, el tombant de segle, i jo l'estic vivint a nivell personal, professional, a nivell generacional i al món", ha dit. "Som conscients que estem en una època de canvi, però no crec que sigui una cosa generacional. Txékhov és un clàssic absolut. És com Bach. Dóna un contingut d'una manera virtuosa".   

Subirós ha comptat amb un repartiment que s'estrena, en pes, en les obres de l'autor rus, malgrat que la majoria d'actors tenen una extensa trajectòria: Roser Camí, Eduard Farelo, Anna Sahun, Vítor Pi, Pepo Blasco, Mia Esteve, entre d'altres. Aquesta inexperiència ha beneficiat la funció, perquè la directora s'ha esforçat per treure llast al tòpic que Txékhov és pessimista. "En Les tres germanes hi ha un gran impuls de tirar endavant, de transformació, d'anar a Moscou, fugir de la vida petita de ciutat de províncies i tornar a la gran vida de la capital". Ho ha il·lustrat dient que els personatges de Txékhov sempre s'entrebanquen però perquè miren les estrelles. "Les obres de Txékhov volen ser curatives, es nota que era metge. No es recrea en el dolor. Passa pel dolor per buscar la salut". En el fons, "es tracta d'assumir el fracàs i veure com t'hi enfrontes i què passa quan constates que els teus somnis, desitjos i ambicions només seran somnis", ha dit Subirós.


Més continguts de