Un professor de la UdL assegura en un llibre que la proclamació de l'Estat Català el 1934 responia a l'amenaça feixista que s'estenia per Europa

LleidaLa proclamació de l'Estat Català dins la República Federal Espanyola per part del president Lluís Companys va més que una reacció al nomenament de tres ministres de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) o que una concessió a les pressions dels sectors separatistes del seu partit, Esquerra Republicana. Responia a "la voluntat d'amplis sectors de la societat catalana a resistir l'amenaça feixista" que s'estenia per Europa, segons defensa el professor associat de la Universitat de Lleida (UdL) i investigador de la Pompeu Fabra, Manel López, a 'Els fets del 6 d'octubre de 1934' (Editorial Base, 2013).

Es tracta, de fet, del treball més exhaustiu que s'ha fet mai sobre aquell moment històric. I és que López ha dut a terme una recerca de cinc anys sobre arxius documentals i més de seixanta publicacions periòdiques. Tenint en compte el context d'efervescència política a Europa, l'autor analitza l'ambient que es respirava a les ciutats i als pobles de Catalunya per entendre la dimensió social i popular de la insurrecció. El professor de la UdL vol oferir una "visió global" per entendre les decisions de Companys en el context de les mobilitzacions camperoles i obreres, segons s'inclou al pròleg de l'obra, signat per Josep Fontana, professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.

López afirma que l''octubre català' és fruit "de la tensió acumulada des de novembre del 1933". "L'amenaça possible i tinguda com a real de la dreta antirepublicana significava l'atac frontal a l'autonomia catalana, al projecte socialment reformador del govern autònom, els petits avenços assolits i les expectatives que pretenien una transformació profunda en un sentit social i nacional revolucionari", subratlla l'autor.