Publicitat
Publicitat

CròNica Cançó

Òscar Briz i Joan Manuel Galeas guanyen el tercer Terra i Cultura

"Us llego la meva ombra en testament, és el que tinc més perdurable i sòlid"

"Quan un músic es decideix a adaptar un poema, per una banda ja té la meitat de la feina solucionada -té les paraules, i ben posades- però també s'encara amb la responsabilitat de trobar la pulsió musical per a aquells versos concrets", va dir Lluís Llach, acabat d'arribar del Senegal. El certamen Terra i Cultura- III Premi Miquel Martí i Pol va començar com una iniciativa del Celler Vall Llach i la Fundació Miquel Martí i Pol, i des de fa tres anys es dedica a premiar "les millors cançons" que adapten poemes en llengua catalana. "No sabíem com celebrar els deu anys del celler -va reconèixer Llach amb sornegueria-. Ens vam plantejar homenatjar Miquel Martí i Pol amb segones i terceres intencions".

Llach va recordar que "tots els que van tenir un nom durant la Nova Cançó van tenir un poeta al davant o al darrere". El nom de Llach s'associa a Miquel Martí i Pol sobretot a partir d' Un pont de mar blava . Si pensem en Raimon ens ve al cap Ausiàs March, Salvador Espriu i Jordi de Sant Jordi. Si ens esforcem una mica més i recuperem el nom de Ramon Muntaner, veiem la closca brillant de Josep Maria de Sagarra i tornem a Miquel Martí i Pol - la fàbrica .

"Quan anàvem a visitar un poeta, ens feia seure en una taula camilla -el país era ple de taules camilles - i ens ensenyaven a treballar les lletres que volíem adaptar", va explicar Llach, que no es va oblidar de donar algunes de les xifres espaterrants del certamen: "El primer any vam rebre 350 poemes musicats, el segon 450; de les 320 cançons que aquest any hem seleccionat, n'hi ha hagut 40 d'inèdites".

Dues d'aquestes adaptacions inèdites han rebut premi, i totes dues basades en poemes de Miquel Martí i Pol: la de Santi Arisa, Punt i final , i la de Joan Manuel Galeas, Em declaro vençut . Galeas i Òscar Briz ( Sense futur ) han estat escollits guanyadors del tercer Terra i Cultura. Briz -que no va poder interpretar la cançó perquè tocava a València- va optar per musicar un dels altres poetes més adaptats, Salvador Espriu. Dels altres dos finalistes, Ivette Nadal i Bikimel, només aquesta última havia triat un text d'una autora viva, Maria Cabrera i Callís ( Jonàs ). Nadal -que tampoc no va venir des de Granollers, en aquest cas per culpa d'un prosaic virus- va acudir a L'eco del sol detingut , de Joan Brossa, un poema on llegim: "Com que el temps és insegur, / el millor que podem fer / és tornar a baixar. / No et sembla?".

Terra i Cultura dóna a conèixer el certamen a través d'un llibre-CD editat pel Grup Enderrock i Cossetània Edicions. De les 18 cançons que hi trobem, només un terç han estat escrites per poetes que no hagin viatjat cap a la selva obscura. "El país el fan els poetes i els cantants", va dir ahir Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes. ¿Tanta consciència de tradició tenen els músics d'aquest país, que sempre acudeixen al club dels poetes morts?

Més continguts de