Publicitat
Publicitat

SECTOR EDITORIAL

Círculo de Lectores publica tres volums amb els articles de l'autor dels últims 50 anys

Vargas Llosa, el periodista

Doble aniversari. Círculo de Lectores publica en la celebració dels seus 50 anys desenes d'articles del premi Nobel de literatura Mario Vargas Llosa des que, fa mig segle, es va endinsar en el món del periodisme.

L'evolució del món i de la vida i els pensaments d'una persona a través del periodisme. Això és el que reflecteixen els tres extensos volums sobre els 50 anys d'articles periodístics de l'escriptor peruà Mario Vargas Llosa. Una "autobiografia intel·lectual i política", va dir l'escriptor. Més de 4.500 pàgines amb les reflexions i l'anàlisi profunda del premi Nobel de literatura del 2010, de les quals més de dos terços no havien estat mai editades en un llibre. Amb el títol Piedra de toque , els volums reuneixen totes les col·laboracions de Vargas Llosa des del 1962 fins al 2012 i els publica Círculo de Lectores amb motiu de la celebració dels 50 anys del naixement de l'editorial -a finals dels vuitanta va néixer el Cercle de Lectors en català.

Per l'autor de La fiesta del chivo , la seva vida hauria estat completament diferent si no s'hagués endinsant en el món del periodisme. Ho va deixar ben clar ahir en la presentació a Madrid dels volums. Un reguitzell d'elogis i reflexions sobre l'ofici d'interpretar la realitat va monopolitzar gran part de la roda de premsa, en què Vargas Llosa es va mostrar reflexiu, parlant amb molta calma, i visiblement satisfet amb la recopilació dels articles -la va titllar d'"enorme dedicació i treball"- a càrrec d'Antoni Munné. "És una autobiografia que anava escrivint sense adonar-me'n sobre l'actualitat fugaç i devoradora", va afirmar. "L'essència del periodisme és sintetitzar-la, analitzar-la i explicar-la".

Una evolució en el temps que permet veure la transformació ideològica del mateix autor. Per exemple, com passa de donar suport en els seus inicis a la revolució comunista a Cuba fins a convertir-se en un fervent liberal. I també, òbviament, de la realitat mateixa, dels fets, les històries dels pobles, els avenços democràtics i les preocupacions socials. Una realitat, però, ben diferent segons la ubicació geogràfica. "En els últims cinquanta anys s'han produït transformacions extraordinàries, fets tan transcendentals que han transformat costums, idees i formes", va dir.

I naturalment l'evolució "extraordinària" del mateix periodisme. De la "prehistòria", segons Vargas Llosa, en què ell va debutar amb 15 anys, fins a la revolució tecnològica actual. "Quan vaig començar, el periodisme era una activitat romàntica i bohèmia, les redaccions eren peixeres plenes de fum, el periodista era un home de la nit, al límit entre el que és decent i indecent i no estava gaire distanciat de la literatura", va assegurar reflexiu, insistint que tot allò l'ha determinat. "El periodisme ha estat fonamental, l'aliment de tota la meva obra literària", va afirmar.

L'amor per la professió

Una professió que li va permetre conèixer realitats a les quals mai hauria pogut tenir accés, contactar amb grans personalitats i donar-li idees per a llibres, com Conversación en la catedral . "Ara les redaccions s'assemblen més a una farmàcia de Suïssa", va dir l'escriptor de 76 anys. En to nostàlgic, va subratllar que ara hi ha més silenci, més especialització, però també més manipulació a través d'internet. No obstant això, considera que continua sent un ofici essencial, tot i la profunda crisi que pateix: "La premsa és el termòmetre més inequívoc per saber si hi ha llibertat en un país".

Ordenats cronològicament, en els volums Vargas Llosa parla d'Albert Camus, fa una minuciosa radiografia de l'Amèrica Llatina i del Pròxim Orient, analitza personatges històrics com la seva admirada Margaret Thatcher i argumenta les seves idees socials, com legalitzar les drogues i el rol del catolicisme. En definitiva, periodisme pur i dur.

Més continguts de