Venècia clama contra l’abús de menors

VenèciaEn el segon dia de festival, la Mostra va tornar a assumir el rol d’aparador del cinema nord-americà, tot i que, a diferència de la pel·lícula d’inauguració -la superproducció Everest -, els films que ahir van acaparar l’atenció de la crítica i la premsa desplaçada a Venècia plantegen alternatives a les fórmules dominants de Hollywood. De partida, tant Spotlight, de Thomas McCarthy, com Beasts of no nation,de Cary Fukunaga, coincideixen en la seva aposta per un cinema de denúncia social, en tots dos casos amb la violència exercida sobre els infants com el tema de fons -just el dia en què el món es llevava amb la lamentable foto del nen sirià-. D’una banda, Spotlight agafa el seu títol de l’equip d’investigació del diari The Boston Globe, que l’any 2003 va destapar una àmplia trama d’encobriment de casos de pederàstia al si de l’arxidiòcesi de Boston, un cas que li va valer al diari el premi Pulitzer i que va generar una onada de processos judicials en contra de l’Església nord-americana. D’altra banda, Beasts of no nation, basada en la novel·la homònima d’Uzodinma Iweala, submergeix l’espectador en la tràgica realitat dels nens soldat de l’Àfrica.

La dimensió social de Spotlight no és l’única singularitat del nou film de McCarthy, director d’ El visitant. En un cinema, el nord-americà, capficat a fer de l’àmbit sentimental la ineludible clau dramàtica de les seves produccions, no és habitual trobar una pel·lícula centrada en la feina professional dels seus protagonistes. En el cas de la notable Spotlight, la major part del metratge se centra en les indagacions de l’equip de The Boston Globe, que a la ficció formen Michael Keaton, Mark Ruffalo, Rachel McAdams i Brian d’Arcy James. Com passava en films emblemàtics com Tots els homes del president,d’Alan J. Pakula, i Network, de Sidney Lumet, aquí McCarthy no necessita posar en primer terme la vida privada dels periodistes: l’essència del film és la recerca de testimonis, la fiabilitat de les fonts, l’enginy investigador dels protagonistes. McCarthy va connectar l’estructura de la pel·lícula amb la feina dels intèrprets: “ Spotlight només podia funcionar amb uns actors capaços de plasmar a la pantalla tot allò que vam decidir deixar fora del film”.

Corrupció i violència

En una escena clau de Spotlight, un advocat armeni (interpretat per Stanley Tucci) que fa anys que lluita per portar davant la justícia una sèrie de capellans pederastes, afirma que “cal tota una ciutat per abusar d’un nen”. Una clara referència a l’atapeïda xarxa de silenci i corrupteles que va permetre l’encobriment de desenes de casos d’abusos. “Quan vam decidir fer la pel·lícula, el Josh [Singer, coguionista del film] i jo ens vam reunir amb periodistes, advocats, educadors socials i supervivents d’abusos -va explicar McCarthy-, i vam descobrir una trama tan àmplia que ens va costar força acotar l’abast de la pel·lícula”. Un procés de recerca en què el director va prendre consciència de la “doble traïció” patida per les víctimes: “Es tracta d’un abús físic, però també espiritual que en molts casos provoca un desconcert absolut, ja que parlem de persones creients”.

Un desconcert que contamina amb cruesa i brutalitat les imatges de Beasts of no nation, l’aproximació al drama dels nens soldat del director nord-americà Cary Fukunaga. A Beasts... el realitzador de la primera temporada de True detective adopta una perspectiva força diferent de la de McCarthy: al marge del realisme contingut, Fukunaga opta per un subjectivisme salvatge, una espècie de fe en la força reveladora de l’impacte emocional i sensorial. La pel·lícula, ambientada en un país de l’Àfrica subsahariana -mai s’arriba a saber quin exactament-, explica la història de l’Agu (Abraham Attah), un nen que després de presenciar l’assassinat del seu pare a mans de l’exèrcit governamental és capturat i adoctrinat per una milícia dirigida pel Comandant (imponent Idris Elba), una figura diabòlica que actua com si fos un semidéu.

El cor de les tenebres

A la roda de premsa de Beasts..., Fukunaga va explicar que el seu interès en les guerres civils africanes ve de lluny. “A la universitat vaig estudiar ciències polítiques i els conflictes geopolítics a les antigues colònies són una de les meves passions”, va admetre el director de Jane Eyre. En tot cas, les coordenades polítiques del conflicte que retrata queden en un segon pla. El que ocupa el centre és un autèntic bany de sang. En una de les escenes més crues del film, el director no s’acontenta filmant el matxet d’un nen soldat encastat al crani de la seva primera víctima, sinó que també decora el moment llançant un raig de sang sobre l’objectiu de la càmera. Una qüestionable exaltació estètica de la violència que concorda amb el projecte visceral de Fukunaga.

Amb la destrucció de tot rastre de moralitat, Beasts... s’entrega a la fúria i la perversió. A l’assassinat indiscriminat de persones, s’hi suma el consum compulsiu de drogues, els abusos sexuals i la corrupció política. En definitiva, una tètrica i al·lucinada travessia per un infern terrenal que remet a films com Apocalypse now,de Francis Ford Coppola, i L’imperi del sol, de Steven Spielberg, basat en la novel·la de J.G. Ballard. Finalment, sobre l’acord de distribució internacional que ha convertit Beasts... en “un film original de Netflix”, com es llegeix als títols de crèdit, Fukunaga va explicar que la companyia de distribució per internet va sumar-se al projecte quan estaven acabant el muntatge de la pel·lícula. “L’associació no ha tingut cap impacte en l’àmbit creatiu del film”, va dir.