La Galeria Nacional d'Escòcia descobreix el Vermeer menys conegut

BarcelonaTot i ser famós per les escenes d'interior, per alguns retrats, com La jove de la perla, i per un parell de paisatges urbans, Vermeer segueix sent un pintor misteriós. Es desconeix amb qui es va formar, tot i que està clar que estava al corrent de les darreres tendències de la pintura flamenca i holandesa, i només ens han arribat 36 obres sortides del seu pinzell.

Amb el títol d'El Jove Vermeer, la Galeria Nacional d'Escòcia indaga en la joventut de l'artista amb una sèrie d'obres que permeten observar com, a la recerca d'un llenguatge personal, es va inspirar en mestres holandesos, flamencs i italians i va conrear temes religiosos i mitològics. I malgrat que les figures estan resoltes de manera maldestra, ja s'hi pot observar un gran interès per la composició, un prodund sentit de la llum i una serenitat que anticipen les seves obres de maduresa.

Entre les obres exposades en destaquen tres: Diana i les seves nimfes, la més primerenca, Crist a casa de Marta i Maria, i L'alcavota. Mentre que a la primera es pot observar que l'artista no havia rebut formació en el dibuix anatòmic i que no estava interessat en el nu com a disciplina, a l'escena en què Crist visita Marta i Maria ja es pot observar una interrelació de les figures mitjançant gestos i mirades. D'origen protestant, Vermeer es va convertir al catolicisme abans de contraure matrimoni el 1613. Crist a casa de Marta i Maria podria haver estat un encàrrec per a una església o un quadre de devoció privada.

I malgrat el caràcter religiós de l'escena, l'ambient quotidià és molt semblant a les obres que l'han fet famós. Finalment, l'escena de bordell representada a L'alcavota resulta fonamental, ja que marca la transició de l'artista cap a la pintura de gènere.