ADAPTACIÓ LLIURE DE 'LA GAVINA'
Cultura 21/11/2011

Veronese fa visible la matèria obscura de Txèkhov

Juan Carlos Olivares
2 min

'LOS HIJOS SE HAN DORMIDO'

SALA LA PLANETA (GIRONA) 19 DE NOVEMBRE

L'ingredient secret de Txèkhov és la matèria fosca que omple el seu univers dramàtic. Tot el que senten però callen els seus protagonistes, però que s'expandeix entre línies com un èter d'emocions guardades. L'ingredient secret de Daniel Veronese és substituir el subtext de Txèkhov pel seu. Perquè els seus intèrprets ocupin aquest espai de silencis que actuen com intenses forces gravitatòries, el director argentí fa explícits els sentiments submergits dels personatges txekhovians. Trenca amb testimonis la intimitat de les seves confessions, verbalitza les tensions, destapa odis, rebutjos, frustracions, complicitats, amors, mentides. És Txèkhov amb les cartes al descobert, directe. Un vòmit alliberador. La fase final d'un psicodrama col·lectiu que a Los hijos se han dormido -títol escollit per a apropiar-se de La gavina- se celebra en una sala de la finca familiar de l'actriu Irina Arkadia.

Aquesta franquesa transforma el temps -el gran personatge sense nom de Txèkhov- i allibera la dimensió de la dramatúrgia invisible perquè s'hi instal·lin uns altres circumloquis, uns altres sobreentesos, unes altres connexions emocionals nascudes i acumulades en els molts mesos d'assaig. Una nova intimitat que fa servir la brillant literatura dramàtica de Txèkhov per premiar el públic amb un incòmode però captivador moment de veritat. Hi ha alguna cosa impúdica en el teatre que aconsegueix Veronese amb el seu mètode de treball. L'espectador no està preparat per assumir que el seu paper de tafaner adquireix amb aquesta companyia un insospitat grau de realitat. Una violació de la intimitat que provoca un plaer especial. Una intensitat que s'escapa a la valoració habitual que pot generar un bon espectacle. Són muntatges que creen addicció.

Intèrprets habituals i còmplices

També és cert que aquesta excepció només sorgeix quan Veronese treballa amb els seus intèrprets habituals -i còmplices- i amb els seus generosos processos de creació col·lectiva. Amb aquests tempos i aquests dotats professionals, el teatre es fa experiència.

stats