Publicitat
Publicitat

M'agradaria tenir ni que fos una engruna de la fe de Don Rufino

'Vida hermosa en poblados modernos'

Hi ha homes que somien desperts, a la ratlla de la quimera, que algun dia obriran una aixeta de casa seva i en rajarà escudella, amb pilota, orella de porc, cansalada viada, botifarra negra, gallina, vedella, col, pastanaga, porros i patates bullides i sobretot, no poden faltar, aquells cigrons tan gustosos, flonjos com cartílags d'anyell nonat. Aquest somni grandiós parteix d'un breu monòleg teatral de Santiago Rusiñol titulat L'escudellòmetro , estrenat el 1905 al Teatre Romea, sobre un inventor que projecta una ciutat futurista on, gràcies a un complex sistema de canonades, es distribuiria escudella a totes i cadascuna de les cases, tant de rics com de pobres.

Sembla que Rusiñol es va inspirar en Rufino Carpena Montesinos, nascut a Iecla el 1862, pedagog i mestre del Vendrell, de Llucmajor, del Masnou, que el 1925 va publicar El puchero nacional i el 1926 Vida hermosa en poblados modernos (Sistema Carpena). A la portada del segon, s'hi llegeix: Novela semihistórica que encierra un proyecto de aplicación i beneficio mundial . Don Rufino no s'hi posava per poc. Va fundar una societat, La Pobladora Mundial, per dur a terme el seu ambiciós projecte i durant anys va escriure a Alfons XIII, al president Eduardo Dato, al comte de Romanones, a Joan March, als 49 ajuntaments de les capitals de província espanyoles, 49 cartes " echadas en Correos de una vez ". Sense resultats òptims.

A l'única foto que n'he aconseguit, del 1926, s'hi veu un home vell, protegit amb un guardapols, la mirada perduda, les mans entrellaçades damunt la taula. Porta una gorra llistada que li dóna un aire ferroviari. Una fe apassionada en la humanitat el va empènyer a escriure, en un peu d'una il·lustració del servei de neteja de la ciutat imaginada: " En el jardincito se observa una tercera mujer. Es la doméstica de la limpieza interior de la casa en el momento de echar la basura en el depósito exterior. Después lo tapará herméticamente ". Jo, i em sap greu, no em refio que el tapi hermèticament. Ni que llenci la brossa al dipòsit. Crec més aviat que deixarà les escombraries a terra i els gossos escamparan les deixalles per tot el carrer. A més de la fe dels meus pares, m'agradaria tenir ni que fos una engruna de la fe de Don Rufino. Almenys per obrir l'aixeta de la cuina amb un bri d'esperança.

Més continguts de