Viladecans il·lustra una luxosa antologia d'Espriu

BARCELONAJoan-Pere Viladecans va conèixer Salvador Espriu l'any 1966, mesos abans de la seva primera exposició de pintura al Cercle Artístic de Sant Lluc. El pintor tenia 18 anys i acabava de fer una sèrie de pintures basades en Cançons sobre la roda del temps . Espriu n'havia fet 53. "La diferència d'edat no va impedir la nostra relació, que va ser intermitent però no es va interrompre", fa memòria Viladecans. "La figura d'Espriu ja em mereixia molt de respecte, llavors, era aparentment distant i autoexigent; com a creador va assumir posar-se la llengua i el país a l'esquena; tinc la intuïció que l'etiqueta de poeta nacional que se li va penjar durant els últims anys de la seva vida no li va agradar gaire". A Sinera , Viladecans ha volgut donar una imatge "radicalment contemporània" de l'escriptor a l'antologia de textos feta per Sebastià Bonet i que tenen com a vincle el fet de pertànyer a l'espai mític que el poeta d'Arenys de Mar va començar a treballar a fons a partir de Cementiri de Sinera (1945), un poemari que el volum inclou íntegre, així com passa amb Llibre de Sinera (1962).

A la "improvisació per titelles" Primera història d'Esther (1948), el mite espriuenc de Sinera -que designa Arenys amb "estricta inversió de les lletres i elegant conversió de la y en i ", tal com recorda Bonet- és enriquit a partir de diversos elements: el jardí dels cinc arbres, la casa pairal i el cementiri. El llibre de bibliòfil publicat per Enciclopèdia Catalana recull una seixantena de poemes, fragments de la peça teatral més coneguda d'Espriu i diverses narracions, entre les quals hi ha Glòria i caiguda d'Esperança Trinquis i Mariàngela l'herbolària , a més de capítols de les novel·les Laia (1932) i El doctor Rip (1931). Tot això, amb la translació del cosmos espriuà a la sensibilitat pictòrica de Joan Pere-Viladecans. "En llatí, cinera vol dir «cendres»; Espriu es refugia en un món d'ombres i alhora de llum", comenta el pintor. "La petita pàtria que idealitza és la de la seva infantesa; és un món que planeja en tota la seva obra".

Sobrietat i energia

Les 25 imatges a doble pàgina, els vuit culs de llàntia, les cobertes del llibre, la capsa-estoig i els nou originals per a la col·lecció de rajoles que acompanya el llibre -fetes per Toni Cumella- han suposat un any i mig de feina a Viladecans. "He tornat a llegir l'obra d'Espriu oblidant la persona i les impressions de joventut", assegura. "En el primer volum de l'obra completa de poesia hi vaig trobar anotacions plàstiques que vaig fer fa més de quaranta anys; l'única idea que he aprofitat és la de la pell de brau". La cal·ligrafia d'Espriu es combina amb elements recurrents de la seva obra -el mar, els núvols, l'alfabet, el xiprer-, que Viladecans executa amb sobrietat i energia. La seva obra pictòrica, molt arrelada en el territori i la cultura popular, alhora mostra referències a la seva formació autodidacta multidisciplinària. Enciclopèdia Catalana ha posat en circulació dues edicions de Sinera: la primera consta de 999 exemplars de luxe, numerats, que costa 2.900 €. L'edició de col·leccionista, de només 50 exemplars firmats pel mateix Viladecans, té un preu de 5.900 €.