Publicitat
Publicitat

NOUS CAMINS DEL NOVÈ ART

Per primera vegada el còmic català reflecteix i critica el naufragi econòmic actual

Vinyetes contra la crisi

Els nous autors de còmic català tracten la crisi econòmica. I ho fan amb perspectives que van des del realisme social fins al manifest revolucionari d'aires postmoderns i beligerants.

S'imposa el realisme en les noves fornades del còmic fet a casa nostra. I quin és el principal oratge informatiu i social dels últims anys? La crisi. El còmic estatal deslligat del superheroi saxó i l'aventura de la línia clara francesa sempre havia tingut tirada al realisme. Però mai havia retratat una crisi com la que estem vivint.

Andando (Norma), dels guionistes Alejandro Torres i Daniel Riego i el dibuixant Albert Carreres, és la primera novel·la gràfica que tracta les conseqüències de la crisi en la realitat quotidiana del ciutadà. "Vam proposar a Norma fer un còmic social -explica Torres- i al principi la idea era tractar l'autisme en l'entorn escolar". Però Gallardo ja havia fet Maria i jo . Aleshores se'ls va acudir "reflectir què passava al carrer".

Realista però positiu El resultat és una novel·la coral, amb tres protagonistes que lluiten per tirar endavant. Sergi, un electricista que tanca l'empresa per tornar a ser un assalariat; Andrés, un prejubilat forçós després de 40 anys a la cadena de muntatge, i Claudia, una brillant advocada que penja la feina al bufet per les dificultats de ser mare soltera i alhora tauró legal.

"La idea era fer un còmic que copsés la realitat, però sense ser derrotista. A nivell individual, tots se'n surten a la seva manera", afirma Torres. La trama i els diàlegs estan directament caçats del carrer: "Fins i tot vam anar a la cua de l'atur", revela l'autor. Sergi és el marit d'una companya de feina del guionista. I van haver de parar de recopilar petits drames perquè se'ls "escapaven de les mans" i volien "un punt de vista irònic i crític, però positiu". El lector barceloní hi reconeixerà la rambla Just Oliveres, escenari de l'acció i lloc de residència dels autors.

Arma carregada

Figues d'un altra paner és Fagocitosis (Glénat), de Danide -il·lustrador de l'ARA- i Marcos Prior. Més que com a còmic, Danide el defineix com "un artefacte, una arma". Fagocitosis -la interacció entre cèl·lules desiguals- és un recull de fragments narratius que vol funcionar com a "una vacuna per tenir una visió crítica de la realitat". Més experiment formal que còmic convencional, Danide, indignat, exclama què ataca: "La manera com la veu oficial, la del sentit suposadament comú, ens ha venut la crisi. Amb ximpleries com que la gent normal ha estat vivint per damunt de les seves possibilitats o justificant les mesures antidemocràtiques del govern!"

Els dos autors han ajuntat "la ràbia i la por" que els produeix el discurs del sistema amb la introducció de nous recursos visuals, inèdits en còmic, inspirats en les noves tecnologies. Alguns episodis són clips de YouTube, altres presentacions de PowerPoint o anuncis de feina. "Al cap i a la fi tot són vinyetes, s'adapten al medi". Sempre amb un rerafons humanista i una exhibició de versatilitat aclaparadores. L'adaptació en format còmic estil Bruguera del famós article satíric de Swift, en què l'irlandès recomana menjar-se els fills dels pobres, és un cop de puny a la consciència. Sovint amb tres nivells de lectura en una vinyeta, detallista i alhora planer, Fagocitosis és l'elegia sarcàstica per un sistema que s'enfonsa. Danide: "Va sorgir com a teràpia per la ràbia que sentíem". Ràbia positiva!

Més continguts de