ART
Cultura 13/10/2011

Virgili Batlle, El pintor perdut De l'exili

El Museu Memorial de l'Exili i la galeria Imaginart mostren el llegat recentment descobert del pintor olotí Virgili Batlle. Víctima de la guerra, la tuberculosi i l'oblit, ara se'l compara amb Gris i Matisse.

Antoni Ribas Tur
3 min
Virgili Batlle, El pintor perdut De l'exili

Barcelona.L'obra de Virgili Batlle Vallmajó (Olot, 1914 - Tolosa, 1947), conegut com a Virgilio , brilla en el firmament artístic amb la intensitat de qui sap que li queda poc temps i moltes teles per pintar. De qui s'arrapa a la vida anant cada vegada més lluny en el seu art, fins al final. A la seva mort, l'oblit, implacable, es va apropiar del seu llegat durant dècades fins que va tornar a la llum fa pocs anys amb el mateix caràcter febril amb què va treballar. Virgili va pintar sense aturador i sobre qualsevol tela que li caigués a les mans -ja fos una tovallola, un llençol amb unes inicials brodades o un drap de cuina- sabent que la tuberculosi que patia des de les acaballes de la Guerra Civil tard o d'hora se l'emportaria.

Més de mig segle després de la seva mort se li ha fet justícia. Ara com ara Virgili està considerat com un dels primers artistes que va conrear l'abstracció geomètrica a l'Estat i fins i tot se'l compara amb Juan Gris i Henri Matisse. Dos dels galeristes que tenen obra seva a la venda, el madrileny José de la Mano i Benito Padilla, propietari de la galeria Imaginart de Barcelona, encara recorden l'impacte que els va produir el descobriment de l'obra de Virgili a finals dels anys noranta. Els hi va ensenyar una altra galerista, a la qual els hereus de l'artista van confiar un centenar de teles que tenien guardades en un graner. De la Mano va organitzar la primera exposició de Virgili el 2005 a la seva galeria. Poc després se'n van veure un parell més en dues galeries de Saragossa i Sevilla. I fins al 25 de novembre Padilla exposa una altra trentena de pintures. "Va ser un artista extraordinari, va tenir el coratge i la inquietud de trencar amb la tradició paisatgística de l'Escola l'Olot per incorporar-se als corrents de l'avantguarda europea", afirmava, fa uns dies, el galerista.

Un anarcosindicalista exiliat

Durant aquests anys, a la sorpresa de la descoberta de l'obra de Virgili s'hi sumaven les primeres especulacions sobre la seva vida. Es deia que havia passat pel camp de concentració d'Argelers i que havia sigut un dels exiliats als quals Picasso va ajudar a París. "El germà de Virgili, Enric Batlle, ho nega rotundament, que hagués passat per Argelers, i no hi ha constància que hagués conegut Picasso, encara que en va fer un retrat", afirma Narcís Selles, el comissari d'una altra exposició que divendres obre les portes al Museu Memorial de l'Exili a la Jonquera amb el títol Virgili Batlle Vallmajó: La radicalitat estètica d'un pintor català anarcosindicalista exiliat a Tolosa . Aquesta mostra és la primera que organitza una institució oficial i la primera que s'acosta a la figura de l'artista des del rigor històric. Selles ha reconstruït la biografia de Virgili a partir de l'escassa documentació que es conserva per presentar amb més exactitud les quaranta pintures i el conjunt de dibuixos que la componen.

La guerra i la tuberculosi

Nascut en el si d'una família de classe treballadora relativament acomodada, Virgili va ser un adolescent popular a Olot. La Guerra Civil va radicalitzar la seva ideologia i es va allistar a les milícies republicanes. El 1938 va tornar a Olot malalt de tuberculosi fins que el gener del 1939 es va refugiar a França. Descartat el seu pas per Argelers, Selles apunta que probablement es va dirigir a la ciutat occitana de Montalban, on va ser acollit a l'hospital de la ciutat. En aquest hospital va conèixer Jeanne Marcelle Daynès, infermera i monja, amb la qual es va casar després que ella abandonés els hàbits.

Instal·lat a Montalban entre el 1939 i el 1944, Virgili va passar per diversos sanatoris i va conèixer l'obra dels artistes jueus que s'havien refugiat al Midi francès fugint de la persecució nazi. Un cop casats, Virgili i Jeanne Marcelle es van instal·lar a Tolosa. L'artista va obrir un taller de fusteria per guanyar-se la vida i va seguir pintant incansablement.

A Tolosa va celebrar l'única exposició individual de la qual es té constància. El 1946 va néixer Michel, el seu únic fill, i poc després, el 29 d'agost del 1947, va morir de tuberculosi a casa seva.

stats