No va començar bé el concert de l'orquestra de la Suisse Romande i el seu titular, el polonès Marek Janowski, al Palau. L'obertura de Les Hèbrides , de Felix Mendelssohn, que va obrir la vetllada, va sonar amb molt de sobrepès, amb metalls massa contundents i una corda sense lleugeresa.
La següent obra es va fer esperar: el temps invertit a transportar el piano de cua al centre de l'escenari va batre rècords, i mentre els músics intentaven afinar, el públic seguia xerrant tranquil·lament. A causa d'una tendinitis, el pianista rus Boris Berezovski va ser baixa, i el va substituir l'argentí Nelson Goerne com a solista del Concert per a piano núm. 1 de Chopin. El resultat va ser digne, però lluny del nivell d'excel·lència que cal esperar en un cicle que presumeix de portar les millors orquestres i solistes del món, i que cobra la butaca de platea a 125 euros. Goerne amb prou feines va poder fer gala del seu càlid i expressiu fraseig davant d'una direcció incisiva que amb prou feines deixava espai al vol poètic.
El nivell va créixer a la segona part, amb una lectura summament contrastada, de tempi ràpids -estupendes fustes- de la Simfonia núm. 4 de Robert Schumann, una obra programada per tercera vegada a Barcelona en només dos mesos. I aquest va ser el problema: desaprofitar la visita d'una bona orquestra acceptant com a promotors un programa trillat, sense risc ni imaginació, que no reflecteix en res la rica tradició ni el potencial de l'orquestra suïssa que el seu fundador, Ernest Ansermet, va situar al mapa internacional. Haurem d'esperar a veure què passa en la propera visita.
