Visitar el Palau de Versalles sense sortir de Barcelona

BarcelonaLa segona exposició que la Fundació La Caixa organitza aquest any amb fons del Museu del Louvre, Dibuixar Versalles. Charles Le Brun (1619-1690), ha coincidit amb dies molt durs per a França. La directora general adjunta de la Fundació bancària La Caixa, Elisa Durán, va començar la seva intervenció amb unes paraules de condol i solidaritat amb les víctimes i les seves famílies i els va voler transmetre “el sentiment d’afecte” de la institució. Xavier Salmon, el director del departament d’arts gràfiques del Louvre, va dedicar la mostra a les víctimes dels atemptats: “Compartir els valors culturals, el patrimoni històric i l’artístic és una prova de generositat que porta a un millor coneixement dels altres”.

Dibuixar Versalles. Charles Le Brun (1619-1690) és una exposició excepcional. De les 78 obres que la formen, 37 són cartrons preparatoris a escala real que Charles Le Brun va fer per a la decoració de la desapareguda Escala dels Ambaixadors i per al Saló dels Miralls. Alguns d’aquests cartrons, molt pocs, es van exposar al segle XIX al Louvre. Gràcies a l’acord estratègic entre el Louvre i l’Obra Social La Caixa se n’han restaurat 75 i s’exposen per primera vegada amb tot el seu esplendor. La mostra també es podrà veure al CaixaForum de Madrid, però com que els cartrons només es poden exposar tres mesos cada cinc anys se n’exposaran uns altres.

No és habitual que es conservin materials preparatoris com aquests, però, en el cas de Le Brun, Lluís XIV els va requisar i van passar a formar part de les col·leccions. Malgrat que es pot veure una reproducció de les pintures del sostre de la Galeria dels Miralls, l’ideal seria poder contemplar els cartrons també a Versalles. “El repte de l’exposició és veure Versalles sense Versalles”, va afirmar Durán.

La mostra té sobretot dos atractius: les peces exposades fan visible el mètode de treball de Le Brun i acosten el seu virtuosisme a l’alçada dels espectadors. Les modificacions que va introduir als cartrons a l’últim moment, poc abans de transferir-los als murs, revelen el seu talent i la seva astúcia en un tipus de feina, els encàrrecs oficials, que acostuma a ser encarcarada. I no cal anar-hi amb la lliçó de la càrrega política de cadascuna de les peces apresa per poder disfrutar de la seva bellesa. Una altra de les peces més apassionants és un audiovisual que documenta el procés de restauració dels cartrons, alguns dels quals s’havien conservat enrotllats com Le Brun els tenia al seu taller.

Art per glorificar el sobirà

Lluís XIV va traslladar la cort de París a Versalles i Le Brun, que va arribar a ser primer pintor del rei, va ser l’encarregat de dirigir la decoració del palau i reclutar els millors artesans per executar-la. Es conserven un total de 350 cartrons i 3.000 dibuixos de tota la decoració. “L’Escala dels Ambaixadors, que era un centre de poder simbòlic i polític, va ser destruïda l’any 1752 per ordre de Lluís XV i la coneixem a través de gravats. Així i tot, forma part de la mitologia artística de tot Europa”, va dir Valentine Dubard, comissària de la mostra juntament amb Bénédicte Gady, col·laboradora científica del departament d’arts gràfiques del Louvre. “Era com una gran festa triomfal en honor del rei que tornava de les seves campanyes militars”, va subratllar Dubard, que va destacar el bust de marbre que presidia al conjunt i els dos cartrons on apareixen els ambaixadors asiàtics. També va dir que Espanya surt maltractada en aquestes obres, ja que aleshores era una de les amenaces de França, a banda d’Alemanya i Holanda. “Estaven dividides en tres nivells: un món mineral, representat per la decoració feta amb plaques de marbre; un de real, on hi ha els ambaixadors que assisteixen al triomf del rei, i un últim d’al·legòric”. A diferència del gust italià pels frescos, aquestes pintures estaven realitzades damunt un arrebossat sec i la de la Galeria dels Miralls damunt de tela que es va enganxar al sostre.

De la Galeria dels Miralls la comissària en va destacar dues escenes. El rei governa per si mateix ocupa el compartiment central. El sobirà hi apareix amb un timó a la mà i molts dels nens que sortien en una pintura preparatòria -representatius de la infantesa que abandonava- han desaparegut. A l’esbós d’ El pas del Rin, el rei apareix nu, per afinar les proporcions abans d’incorporar-hi els vestits. El recorregut es clou amb gravats que es van fer per difondre la Galeria dels Miralls arreu.