Publicitat
Publicitat

ELS CLÀSSICS

Viure tranquil i alegre

"Per bé que les odes no estan del tot exemptes d'obsessió passional, és característic d'Horaci l'intent d'alliberar-se de les emocions extremes i traslladar-se, ell i la persona estimada, vers un estat de gaudi tranquil i alegre del moment", explica Hans Peter Syndikus, doctor en filologia clàssica, encarregat de redactar l'article de l 'Oxford Classical Dictionnary sobre un dels poetes llatins més recordats. Aquest gaudi relaxat i satisfet apareix enmig de "moviments i canvis significatius de tema, d'expressió i de nivell estilístic", una particularitat que, en paraules de Syndikus, allunya la composició horaciana de la unitat de la poesia lírica moderna.

Un exemple: l'oda XVI del llibre primer acaba apel·lant a "canviar en dolceses les amargors" i, tot seguit, la veu lírica recorda que ja ha "retirat les ofenses". Abans d'això, Horaci ha donat llibertat a l'objecte de la seva creació: "Dóna als meus iambes agressius la fi que vulguis: llença'ls al foc o, si et plau així, al mar Adriàtic". S'ha referit a déus com Pito, Líber, Júpiter i Cíbele, "a la mar que parteix els vaixells", a la ira, que acaba amb l'heroi Tiestes i es converteix en la causa primera que "s'esfondressin del tot" altes ciutats. Tot per acabar constatant que ja ha deixat enrere els "impetuosos iambes" de la seva "dolça joventut".

Més continguts de