Publicitat
Publicitat

B Vocal porta un còctel musical ‘a cappella’ al Condal

El grup fusiona temes de Police, Bruno Mars i ‘Mamma mia’ en un espectacle farcit d’esquetxos sobre política i relacions de parella

Com es fa una cançó sense instruments tangibles? La resposta es troba al Teatre Condal, on el grup de cant a cappella B Vocal representa Un canto en los dientes fins al 29 de juliol. Amb 22 anys de trajectòria, el quintet aragonès porta a Barcelona un còctel musical i humorístic que demostra que la veu humana pot emular qualsevol instrument, des de la trompeta fins a la guitarra elèctrica i el tambor. “És un dels espectacles on hem potenciat més la imitació dels instruments”, afirma un dels membres de la formació, Augusto González. També trepitgen territoris fins ara inexplorats, com el heavy metal, i aprofundeixen en altres de coneguts com el beat box. “Hem fet un pas endavant en el nostre estil”, indica el cantant.

A B Vocal no els espanta casar cançons que, aparentment, es troben a les antípodes l’una de l’altra. “Saltem de Bon Jovi a una òpera de Pavarotti i no passa res. El que busquem, sobretot, és que l’espectacle sigui una sorpresa rere una altra per a les orelles del públic”, diu González. Amb aquest repte, Un canto en los dientes es passeja pel pop, el rock, el folk, el jazz, el llatí, el tango i el flamenc sense fer servir res més que les veus dels cinc intèrprets. Segons González, al muntatge “hi ha de tot, des de cançons conegudes de la cultura espanyola fins a èxits internacionals i temes propis”. El grup xifra en un 25% les cançons creades expressament per a l’obra. La resta són versions fetes a mida per interpretar a cinc veus, amb l’objectiu d’acostar-se al màxim al tema original. Police, Queen, Bruno Mars, Lady Gaga i John Legend són alguns dels artistes que treuen el cap a l’espectacle, on també hi ha cançons de musicals com Grease, Mamma mia i El rei lleó.

“Quan vam començar a actuar crèiem que, com que fèiem cant a cappella, només aconseguiríem captar l’atenció del públic interpretant música coneguda”, recorda González. Dues dècades després, el cantant subratlla que els grups a cappella “s’han popularitzat molt” i que això els permet desenganxar-se una mica de les versions i “explorar amb creacions pròpies”. Però el quintet no només utilitza les veus per cantar. Malgrat que Un canto en los dientes és una obra “fonamentalment musical”, les cançons van de bracet amb una sèrie d’esquetxos a través dels quals B Vocal fa broma dels polítics, de la corrupció, de les relacions de parella i, sobretot, d’ells mateixos, diu González.

A diferència d’alguns muntatges anteriors, aquesta vegada els intèrprets actuen en un espai despullat d’escenografia. Només els acompanyen petits elements d’ attrezzo i un complex joc de llums, atorgant així a les veus tot el protagonisme al llarg de l’hora i mitja que dura l’espectacle. B Vocal va estrenar Un canto en los dientes a Madrid i, després de passar per Barcelona, portaran l’obra a la Xina i a Corea del Sud. Avesats a fer gira per l’Àsia, els intèrprets afirmen que l’espectacle està pensat per exportar-se fora d’Espanya. “A l’hora de fer broma, el pes recau en la gestualitat, la mímica i el clown, que són universals”, diu González.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT