Vuit mil llibres per al Senegal
La Fundació Lluís Llach ultima la construcció d’una biblioteca i un projecte per fomentar la lectura
Palmarin (senegal)Entre la mesquita i l’església de N’Gallou, en un lloc de pas per a la gent i els cotxes que van i vénen de la platja o el camp aixecant la pols del terra arenós, aquí, a l’ombra d’un magnífic baobab, és on un grup d’homes treballen ultimant els detalls del que serà la Biblioteca Pública Nelson Mandela, que forma part del projecte Un Llibre per al Senegal, que impulsa la Fundació Lluís Llach. Ja fa uns anys que el músic català viu entre Porrera i el país africà, on s’ha bolcat amb diversos projectes de cooperació dedicats a l’ajut al desenvolupament social, econòmic, cultural i educatiu de la comunitat rural de Palmarin, integrada per cinc pobles on viuen uns 7.000 habitants a la regió del Sine Saloum, a la costa sud de Dakar.
A Palmarin només hi havia una petita biblioteca, que va caure en desús, i les escoles disposen de pocs llibres i recursos. A més, l’hàbit de la lectura també és pràcticament inexistent. “Perquè la gent no té diners per comprar llibres, i punt”, explicava Lluís Llach. Això no vol dir, però, que la tradició narrativa sigui inexistent. “El Senegal és un país on la cultura s’ha anat passant d’avis a fills de manera oral, a través dels contes i les cançons”, afegia el músic català. “I des de la seva independència hi ha hagut una forta tradició escolar”, fruit de l’obsessió per l’educació i la construcció d’escoles públiques del seu primer president després de la independència, el poeta i intel·lectual Léopold Sédar Senghor.
“La idea del projecte va néixer quan dos amics, l’Àngels Navarro i el seu marit, van venir a Palmarin per veure què hi estava fent jo aquí”, recordava Llach. “Un dia els vaig portar a veure la petita donació de llibres que havia fet una associació francesa, i suposo que amb l’especial sensibilitat de l’Àngels, que és escriptora de llibres infantils, de seguida ens vam entusiasmar a construir una biblioteca”. L’Àngels era conscient que sola no se’n podria sortir, i per això va demanar la col·laboració de catorze amigues. Al cap d’un any de campanyes i iniciatives per recaptar fons, van aconseguir 6.000 llibres donats per editorials, autors i particulars i un donatiu de 2.000 llibres a càrrec de diverses institucions franceses de Barcelona, tots en francès o sense mots. A més del fons bibliotecari, també es van aconseguir els materials necessaris per a la construcció de la biblioteca, cedits per empreses i particulars. “Va ser un Verkami improvisat -explicava Navarro-, ho hem aprofitat tot”. El cost total del projecte calculen que és d’uns 200.000 euros.
La biblioteca està gairebé finalitzada, però per inaugurar-la falta el material, que està aturat des de fa un mes i mig en un contenidor al port de Dakar, malgrat els esforços dels membres de la Fundació Lluís Llach i les autoritats locals de Palmarin per desencallar la situació. Quan estigui acabada, la biblioteca constarà de dos espais de 270 m: el principal destinat a la consulta, préstec de llibres i sala d’ordinadors, i un espai secundari que servirà com a ludoteca i espai infantil. Pel que fa a les obres, han sigut supervisades des del terreny durant quatre mesos per cooperants del col·lectiu d’arquitectes Base-A, estudiants de la Facultat d’Arquitectura de la UPC.
La ‘biblio-chariot’
Un Llibre per al Senegal impulsarà una segona iniciativa amb la voluntat d’acostar el projecte i integrar-lo a tota la població de Palmarin, i especialment a les escoles. Pierre Diouf, un jove artista i cantant de hip-hop, està rebent la formació com a bibliotecari a càrrec de cooperants del Col·legi de Bibliotecaris de València. A més, ell serà el responsable de la biblioteca mòbil que transportarà una pila de llibres per carreta per a les deu escoles i llars d’infants que hi ha en els municipis de Palmarin. La intenció és fomentar la lectura entre els més joves, “cosa que ha entusiasmat molt els professors” i ha servit per implicar-los en el projecte, explicava Llach. El transport via carreta es va triar perquè és el mitjà més fàcil i habitual als pobles del Senegal “i el més sostenible”, afegeix.
Diouf està content de participar en un projecte que serà “una manera més de projectar-se i ajudar la seva comunitat”, diu. La Fundació Lluís Llach defensa que la cooperació i el diàleg amb la comunitat de Palmarin han sigut la clau per a l’èxit i l’acceptació del poble. Des de la fundació es preveu tutelar el projecte durant dos anys, perquè després pugui ser gestionat progressivament pels municipis de Palmarin.
