Publicitat
Publicitat

SECTOR EDITORIAL

Xavier Mallafrè: "El mercat digital és més un desig que una realitat, encara"

Optimista Després d'onze anys al departament d'internacional de Planeta, el desembre del 2006 Mallafrè es va incorporar a Grup 62. La crisi no ha aturat el seu esperit dinàmic i optimista

Un dels primers projectes que va desenvolupar com a director general de Grup 62, el càrrec que va assumir el desembre del 2006, va ser la creació de Labutxaca. Com valora els primers cinc anys de vida d'aquest segell transversal?

Quan hi vaig entrar hi havia tres cultures diferents: la d'Enciclopèdia Catalana, la de Planeta i la de 62 pròpiament -totes representades pels seus segells-. Ens vam trobar amb un canvi important: el que llavors havien estat ganivets per lluitar pels mateixos autors esdevenia una filosofia única. Labutxaca va ser un bon punt de trobada de totes les iniciatives que venien dels diversos segells: en cinc anys ens apropem als 400 títols de catàleg. Hem intentat construir un espai de llibre de butxaca en català: si amb tapa dura ens marquem, en els títols que tenen edició castellana i catalana, que un de cada deu llibres venuts sigui en català, en butxaca l'objectiu és el mateix. Volem, a més, que de cada llibre de butxaca se'n vengui un exemplar cada dia.

S'està aconseguint?

Com que el 2007 hi havia tan poca oferta de butxaca, encara ens queda recorregut. Estic content del funcionament de la col·lecció. En un entorn de crisi, pensava que el llibre de butxaca seria un oasi, però estem veient que igual que pateix el llibre gran, el de butxaca també ho nota. Potser ens queda aprofundir en algunes àrees -el llibre d'autoajuda i superació-, però actualment Labutxaca representa al voltant del 10% de la facturació del negoci editorial, uns 3 milions d'euros. Encara podem millorar: si en castellà el volum és d'uns 100 milions d'euros, m'agradaria que en català s'arribés als 10 milions totals -ara estem per sota dels 5- dels quals uns 7 o 8 podrien correspondre a la Labutxaca.

Li hem sentit dir que "la independència del catàleg es guanya amb la independència econòmica". En un context de crisi com l'actual deu ser molt difícil.

Hem d'aconseguir que l'ecosistema cultural del món del llibre segueixi funcionant. Hi ha dues maneres de fer-lo resistir. Una és mantenir una sobreproducció de llibres (el que fa és que cada autor quedi menys satisfet, perquè si hi ha menys lectors el seu llibre és llegit per menys gent); l'altra és reduir el nombre de títols, fer una edició més lenta que permet acompanyar més bé els llibres. Tot i que els autors publiquen amb menys freqüència, gaudeixen dels mateixos ingressos per l'esforç que fan amb cada llibre.

L'opció escollida ha sigut la segona.

En els últims dos anys hem reduït un 20% els títols que publiquem. Som més selectius amb els llibres que posem en circulació, i en alguns casos els autors han incrementat vendes. A banda d'això, el que hem d'aconseguir amb cada segell és gestionar molt més bé els llibres que ens queden al magatzem: cada dos llibres que tornen, es mengen el resultat d'un llibre que es ven. En la mesura que aconseguim millorar la informació que tenim sobre el comportament de cada llibre, hi haurà menys exemplars al magatzem, cosa que ens permetrà posar preus més competitius.

Hi ha més anticipació.

El 2007 els catàlegs de novetats es presentaven als llibreters pràcticament al mateix moment que els títols arribaven a les llibreries. Això ha canviat: la setmana passada vam estar presentant les novetats de l'últim trimestre, que arriba fins a la campanya de Nadal.

La distribució és un dels punts forts del negoci. Quins són els reptes d'Àgora, la distribuïdora que el grup va constituir el 2007?

Hem de fer tan barat com sigui possible el procés des que el llibre surt de l'impressor fins que arriba al lector. En aquest procés, el llibre pot anar i tornar del magatzem dues vegades, com passa per Sant Jordi i per Nadal. A Catalunya, la facturació en català i castellà és d'uns 360 milions. La part catalana seria d'uns 90-100 milions. La facturació d'Àgora és d'uns 50 milions d'euros: des de l'inici del projecte no hi ha hagut un increment superior al 10%, perquè la crisi ha empetitit el mercat.

Des del 2007 els lectors de llibres en català han passat del 22% al 27%.

El llibre s'hauria d'anar apropant al consum dels mitjans escrits, que actualment està molt més repartit. Aspirar al 50% potser és massa: aconseguir que un 33% dels llibres venuts siguin en català és un percentatge desitjable i possible.

El llibre digital és un dels mercats de futur.

El mercat digital és més un desig que una realitat, encara. A Catalunya, el llibre digital representa un 5% de la facturació. Cal veure quina part de lectors construeix més lectors o substitueix els que ja existien. Actualment hi ha un 62% de població que llegeix un llibre cada quatre mesos. D'aquest 38% restant, ¿quin percentatge podem esgarrapar cap al digital? Es llegeix d'una manera força semblant en el format paper i en digital: els temes i tipologies són els mateixos, i els fenòmens ho són en tots dos formats. De Jo confesso n'hem venut 60.000 exemplars en paper i 1.000 en digital -és el nostre bestseller en aquest format-. En un futur pròxim, quan fem llibres pensats exclusivament per al format digital, fer d'editor, productor musical o audiovisual no serà gaire diferent.

Més continguts de