Publicitat
Publicitat

CENTENARI DEL GRAN COMPOSITOR CATALÀ

El Palau Robert dóna el tret de sortida del centenari del compositor

Tot Xavier Montsalvatge destil·lat en una exposició

El compositor Xavier Montsalvatge entre el retrat que Celso Lagar va fer al seu pare i el bust amb què l'escultor Manolo Hugué el va immortalitzar a ell mateix anys després. Aquesta imatge representa l'ambient culte en què va créixer a Girona i els fonaments de la seva formació. "Li estranyava la falsa perspectiva de la composició i la posició de la mà", va recordar ahir el fill de compositor, Xavier, al davant del quadre de l'avi.

Totes dues obres es poden veure a partir d'avui al Palau Robert dins l'exposició Xavier Montsalvatge, compositor. 1912-2012 , el tret de sortida dels actes de celebració del centenari del seu naixement. La mostra està formada per objectes personals i obres d'art, fotografies, audiovisuals, i dos punts d'escolta per gaudir d'una selecció de la discografia de l'autor de les Cinc cançons negres . És modesta en les dimensions -està pensada per itinerar al Museu d'Història de la Ciutat de Girona, al Círculo de Bellas Artes de Madrid i a la Juilliard School of Music de Nova York-, però no en l'ambició. Jesús Elvira i Jorge de Persia, els comissaris, han volgut reflectir tots els matisos de la personalitat de Montsalvatge, que a més de músic i autor de bandes sonores de pel·lícules com Dragon Rapide o Las largas vaciones del 36, de Jaime Camino, també va exercir de crític músical en publicacions com el diari La Vanguardia i la revista Destino . "Gràcies a la seva tasca com a crític -va recodar Elvira- va ser un músic molt culte, va assistir a innombrables concerts. Deia que la seva escola no va ser el conservatori, sinó les sales de concerts".

Entre Mozart i els Beatles

Els esbossos de Manuel Muntañola per a l'escenografia i el vestuari d' El gat amb botes fan referència a l'interès plàstic que l'òpera i el ballet van despertar en Montsalvatge: "Els Ballets Russos de Diaghilev em van impressionar terriblement i en especial l'escenografia de Petruixka ", va dir. Els comissaris han volgut completar el retrat de l'autor de Sortilegis ambla llista de les 20 peces musicals que li agradaven més. Al primer lloc hi ha La flauta màgica , de Mozart. Al segon, la cançó Michelle , dels Beatles. I també han volgut recordar l'estima que va tenir pels intèrprets de la seva música, encarregats d'expandir el seu art, amb una sèrie de fotografies. "Sense intèrprets no hi ha obra, és tan sols un testimoni mort en un paper", va dir Montsalvatge.

Més continguts de