Xavier Vinader, la ploma desobedient

BarcelonaXavier Vinader (Sabadell, 1947 - Barcelona, 2015) era un periodista de trinxera. Va ser el primer periodista de la Transició exiliat i empresonat per motius polítics. Era molest perquè era l’home que més informació tenia sobre l’extrema dreta. Vinader sabia massa, sempre volia saber més, i ni s’autocensurava ni deixava que el censuressin. I per tot això era perillós i el van voler silenciar. El periodista Xavier Montanyà (Barcelona, 1961) ja va retre homenatge a Vinader amb el documental, codirigit amb Àngel Leiro, Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta, que es va emetre per TV3. Ara acaba de publicar el llibre El cas Vinader. El periodisme contra la guerra bruta (Pòrtic).

“Em van quedar moltes coses per explicar perquè és un tema molt complex. Vinader va denunciar l’embrió dels GAL i la complicitat de la judicatura i de l’Estat en la guerra bruta -explica Montanyà-. “Quan li vaig comentar la proposta del llibre a Vinader li va fer il·lusió. Ens vam veure un parell de vegades. Havíem de comentar més coses, però desafortunadament no va ser possible. Va morir setmanes després”.

El 1979, Vinader va publicar a Interviú un reportatge sobre la batalla parapolicial contra el nacionalisme basc basant-se en les revelacions de l’expolicia nacional infiltrat Francisco Ros Frutos. Setmanes després, ETA va atemptar contra dos ultres, un dels quals apareixia en la informació. El tribunal el va fer responsable d’un delicte d’imprudència temerària professional i demanava una pena de set anys de presó per a Vinader, dels quals va complir gairebé tres mesos. El periodista de Sabadell també va rebre moltes amenaces i, fins i tot, van intentar assassinar-lo.

Una mort civil

Però ell es reia de tot plegat. “Explicava que el seu tarannà el feia créixer davant les dificultats. No era un aventurer, sinó que era tan vital que era capaç d’arribar fins al final -recorda Montanyà-. Vinader deia sempre que si visqués en un país llatinoamericà hauria aparegut mort en un descampat. Aquí no el van poder eliminar ni acabar amb ell jurídicament. L’únic que van poder fer va ser silenciar-lo. Vinader deia que, a poc a poc, el van condemnar a una mena de mort civil”. Efectivament, a poc a poc el van anar apartant dels mitjans de comunicació. “Va ser un cap de turc, un avís per a altres periodistes. Es va desaprofitar una gran persona”, afegeix Montanyà.

Xavier Vinader, però, sempre va estar actiu: ajudant tots aquells periodistes que l’hi demanaven o donant suport als que començaven. Sempre tenia preguntes i mai va perdre l’interès per tot el que l’envoltava. “Es continuava entusiasmant”, conclou Montanyà. I mai es va cansar de denunciar una extrema dreta que continua activa, com demostren les amenaces recents contra el periodista Jordi Borràs i la impunitat dels franquistes.