Youssou N'Dour, de músic a president

BARCELONANi Bob Dylan ni Bob Marley van voler fer el pas a la política, tot i el marcat caire polític de la seva música. Dylan, que havia idolatrat el cantautor del socialisme nord-americà Woody Guthrie, fins i tot va deixar la cançó protesta, fart de la pressió que segons ell significava ser identificat com a estendard d'una revolta. Marley va morir massa jove per saber si hauria acabat aprofitant la seva popularitat per saltar dels escenaris al govern.

En la Jamaica dels anys 70, el rei del reggae era la personalitat amb més prestigi social de l'illa. Conscient del seu poder, es va veure amb prou arguments per exercir com a mitjancer entre els dos grans partits jamaicans. El seu objectiu era contribuir a la pacificació de país, amb un acte de reconciliació a Kingston. El resultat, un atemptat contra Marley, després del qual el músic va marxar al Regne Unit.

De Kingston a Dakar

La mala experiència de dues icones de la magnitud de Dylan i Marley no ha espantat altres músics que han decidit traslladar el fons polític del seu art a l'arena política, com ara el senegalès Youssou N'Dour, un dels artistes més influents de la música africana i gran admirador de Bob Marley, a qui va dedicar el disc Dakar-Kingston (2010).

N'Dour, nascut a Dakar el 1959, va anunciar fa uns mesos que pensava aturar temporalment la seva activitat musical per dedicar-se a la política. Com ho faria no estava clar. Abans de l'estiu havia declarat: "M'he compromès a donar suport a la llista o partit que es comprometi amb el futur del país. Utilitzaré la meva música i la meva professió com Oprah Winfrey va fer amb Obama". A finals del novembre, durant un concert, va explicar que volia crear un moviment ciutadà, Fekké Maci Bole ("perquè en sóc testimoni, hi participo"), que va presentar el 5 de desembre a Dakar.

Ràpidament es van disparar les especulacions sobre els límits de l'ambició política de N'Dour, un músic que al seu país, com Marley, és més popular i respectat que bona part de la classe política. Una de les hipòtesis apuntava que de cara a les eleccions del 26 de febrer, N'Dour podria ser un candidat de consens de l'oposició a l'actual president senegalès, Abdoulaye Wade, de 85 anys. Si més no, seria una opció conseqüent amb l'ideari de N'Dour. Des del seu grup mediàtic, Futurs Médias, que inclou una ràdio, un diari i una televisió, el músic senegalès s'ha mostrat molt crític amb Wade, que en les eleccions aspira al tercer mandat.

Una de les discrepàncies entre N'Dour i l'actual president és la interpretació que Wade fa de la Constitució senegalesa, que limita a dos els mandats presidencials. Wade considera que pot presentar-se una tercera vegada perquè la Constitució es va aprovar després que fos elegit per primer cop. El Tribunal Constitucional senegalès ha de decidir el 27 de gener sobre la legalitat de la candidatura de Wade.

Els rumors sobre el futur polític de la gran estrella de la música africana es van multiplicar l'1 de gener, quan Charles Faye, portaveu de N'Dour, va anunciar que aquesta setmana es faria pública la decisió final, que es va conèixer dimarts a la nit.

El diputat Labordeta

La relació de músics que han desenvolupat una carrera política és tan àmplia com diversa. A l'estat espanyol, algun ha arribat al Congrés, com el cantautor José Antonio Labordeta, diputat per la Chunta Aragonesista del 2000 al 2008. D'altres han format part de llistes electorals, com Fermin Muguruza, que el 1999 va ser candidat al Parlament Europeu per Euskal Herritarrok.

Als Estats Units, Sony Bono, exmarit de Cher, va arribar a ser alcalde de Palm Springs entre el 1988 i el 1992. Va fracassar quan va voler presentar-se a senador pel Partit Republicà, però finalment va aconseguir ser congressista des del gener del 1995 fins a la seva mort, el 1998.