Publicitat
Publicitat

Música

Clàssics del blues-rock

ZZ Top exhibeixen barba i musculatura roquera al Poble Espanyol

El grup texà, que no trepitjava Barcelona d'ençà de 1997, va reunir milers de seguidors

ZZ Top, la barbuda banda texana de blues-rock, va atreure ahir al recinte del Poble Espanyol de Barcelona un públic madur i entregat en la seva tornada als escenaris de l'estat espanyol. Recordem que la banda no trepitjava Barcelona d'ençà de l'any 1997.

L'actuació va congregar milers de parroquians -abundaven les barbes, les samarretes negres i algun tatuatge- a la plaça Major del Poble Espanyol, primera escala abans de les seves properes actuacions a La Riviera de Madrid (15 de juliol ) i al Teatro de la Axarquía de Còrdova (dia 16).

La plaça Major del recinte es troba segurament en les antípodes de l'imaginari del paisatge texà, però els ZZ Top van demostrar que els seus més de 40 anys d'història ininterrompuda no pesen en la seva cintura musical ni en la seva acceptació entre el públic, que veu a els de Houston com una de les llegendes vives del rock. Al contrari del que ha passat amb altres grans bandes rockeres, com els mateixos Rolling Stones, el trio manté els seus membres fundadors: Billy Gibbons (veu i guitarra), Dusty Hill (baix i veu) i Frank Beard (bateria).

Tot i no tenir nou disc al mercat, els texans estan immersos en una gira mundial que els ha portat per Estats Units, Oceania, la República Txeca, Alemanya i França. I Billy Gibbons ha promès que abans que acabi l'any hi haurà un disc nou, produït per Rick Rubin (Red Hot Chili Peppers, Johnny Cash).

La vetllada de blues-rock contundent va començar puntulament a les 22 h i va començar amb Got me under pressure, una cançó del disc que va suposar l'esclat del seu èxit a nivell mundial, Eliminator (1984). El concert va ser una equilibrada barreja de cançons de la seva primera etapa, blues-rock primigeni i polsegós com La Grange o Tush, i també d'èxits radiofònics, on els riffs conviuen amb melodies enganxoses i tocs electrònics, com Pincushion.

Per cert, explica la llegenda que el 1984 l'empresa Gillette els va oferir una xifra astronòmica de dòlars per aparèixer en un anunci afaitant-se la barba, però tots dos van rebutjar la temptadora oferta. No deixa de ser curiós que el bateria Frank Beard -el seu cognom vol dir barba en anglès- sigui l'únic membre del trio que no llueix pèls a la barbeta.

Etiquetes

Més continguts de