20/01/2016

De com acabar amb els homes de lletres, savis i creadors jubilats

2 min

Crític TeatralPer assegurar-se la jubilació, inverteixi en un pis. Inverteixi en accions de l’Íbex, el Dow Jones o el Nikkei, tant se val. Si qualsevol ciutadà ho fa així no tindrà cap problema en compatibilitzar la seva pensió de jubilació amb els ingressos per les activitats exposades. Però ai!, si vostè és pensionista i se li acut escriure un llibre, presentar-lo al Planeta o a qualsevol altre premi... i el guanya. Ai!, si vostè és un professional de reconeixement mundial que celebra conferències i seminaris. I les cobra, esclar. Aleshores la Seguretat Social se li tirarà al coll. Ai!, si vostè és un escriptor, tot un premi Cervantes, per exemple, i els seus llibres es venen i generen drets d’autor. O si és un actor de més de 65 anys i el contracten per a una gran pel·lícula. O un compositor famós. Tingui per segur que en aquests casos ha begut oli. La Seguretat Social li dirà que la pensió i els seus rendiments per sobre de 9.000 euros són incompatibles. Li reclamarà que retorni quatre anys de pensió, a l’espera d’altres possibles sancions.

Està passant. No es un cas aïllat. Està passant a l’empara de la llei aprovada per l’onada popular el 2013, que tracta el sector cultural com l’industrial i exhibeix, a més de la miopia, el menyspreu per la cultura. El cas ratifica al cent per cent, al mil per mil, el que hem dit i s’ha dit durant anys: al PP no només no li interessa la cultura sinó que persegueix els creadors fins més enllà de la jubilació.

Per una llei. La qüestió afecta, si volen, només una minoria de ciutadans, i probablement una minoria encara més minsa d’homes de lletres, savis i creadors. Els representants dels gremis intentaran que la notícia afavoreixi un canvi, i potser aconseguiran una promesa dels que poden accedir al govern. Des d’alguns grups polítics s’ha parlat periòdicament de redactar i aprovar l’Estatut de l’Artista. Diguin-ne com vulguin, però caldrà que assumeixi les especificitats de caràcter fiscal i social i, amb el permís del ministre d’Hisenda de torn, es reflecteixin de manera que crear no sigui plorar en aquest país.

Escriure i plorar. Mariano José de Larra va escriure: “Escriure a Madrid és plorar”. Una frase transformada erròniament per l’oralitat en “Escriure a Espanya és plorar”. Ves per on, el PP manté la vigència de la dita i fins i tot n’ha esmenat la manca de rigor.

stats