Cinema
Cultura 24/08/2016

Els altres Woody Allen

Jesse Eisenberg és l’últim actor que encarna el paper que anys enrere hauria interpretat el mateix director novaiorquès

Xavi Serra
6 min
Els altres Woody Allen

BarcelonaLa nova pel·lícula de Woody Allen, Café Society, arribarà als cinemes aquest divendres. Com sempre, no es tracta del seu últim treball: Allen té la minisèrie d’Amazon Crisis in six scenes a punt d’estrenar (el 30 de setembre) i a la tardor filmarà la seva 48a pel·lícula, un drama ambientat al Nova York dels anys 50 amb Kate Winslet i Justin Timberlake de protagonistes. No es pot dir, per tant, que l’edat -al desembre complirà 81 anys- hagi fet disminuir la seva productivitat com a cineasta, però sí la seva capacitat per interpretar els protagonistes de les seves pel·lícules. Si en els seus inicis la presència d’Allen com a actor era una constant del seu cinema, en les últimes deu pel·lícules que ha dirigit només ha actuat en una, A Roma amb amor.

No és que Allen hagi abandonat la interpretació. De fet, el 2013 fins i tot va actuar a la comèdia dirigida per John Turturro Aprenent de gigoló. El problema és, simplement, que ja no té l’edat adequada per interpretar el seu típic personatge allenià: el jove hipocondríac de verborrea imparable que constantment dispara frases enginyoses. Un personatge que continua apareixent de tant en tant als seus guions, enamorant-se perdudament de noies guapes, brillants i problemàtiques, però que Allen ja no pot interpretar si no vol fer el ridícul. Encarnar un seductor de jovenetes, a més, no faria cap favor a la seva imatge pública. Així que, des de fa un temps, el director ha fet un pas enrere per deixar que actors més joves interpretin aquest tipus de personatges en les seves pel·lícules.

El relleu més natural

A Café Society, sense anar més lluny, Jesse Eisenberg interpreta el Bobby, el fill més petit d’una pintoresca família jueva de Nova York que, fart d’ajudar el pare en el taller de joies familiar i insegur de la seva vocació, marxa a Hollywood per treballar en l’agència de representació artística del seu oncle, on cau rendit als encants d’una secretària (Kristen Stewart) indiferent a la cultura de la celebritat. Es tracta de la segona col·laboració entre Allen i Eisenberg, que ja va interpretar l’estudiant d’arquitectura d’ A Roma amb amor (2012) que perd el cap per una actriu amiga de la seva nòvia. Molts assenyalen Eisenberg com el relleu natural de l’Allen actor i no els falten raons: comparteixen una certa tendència a l’humor basat en l’automenysteniment, el temperament loquaç i un físic que no dóna per anunciar càpsules de cafè. De fet, en les seves úniques incursions en el cinema d’acció, tots dos han interpretat el malvat: Allen el de Casino Royale i Eisenberg el Lex Luthor de Batman v Superman.

En el terreny personal tampoc hi falten paral·lelismes: si Allen és un neuròtic sense remei que porta dècades visitant un psicoanalista, Eisenberg pateix un trastorn obsessiucompulsiu que aireja com a teràpia en una columna a la revista The New Yorker. Tots dos van créixer a l’àrea de Nova York (Allen a Brooklyn i Eisenberg a Queens), són de famílies jueves de classe treballadora, han flirtejat amb la literatura i han estrenat obres a Broadway. I el vincle va més enllà: quan Eisenberg era adolescent, va escriure una obra teatral inspirada en el jove Woody Allen que va fer un cert soroll en cercles teatrals i que va desaparèixer en un calaix quan l’actor va rebre una carta dels advocats del cineasta amenaçant-lo amb una demanda. Després d’haver treballat junts, volem creure que l’incident és aigua passada.

Tot i tenir tantes coses en comú -o precisament per això-, el protagonista de La xarxa social s’esforça a Café Society per no reproduir els tics interpretatius de Woody Allen, i opta per un registre més contingut i melancòlic. El mateix director ha reconegut que si l’hagués interpretat ell, el Bobby seria un personatge molt més còmic, però que Eisenberg hi aporta una dimensió més dramàtica i profunda. Però no tots els actors que han fet de Woody Allen en pel·lícules de Woody Allen han sortit tan ben parats com Eisenberg. El shakespearià Kenneth Branagh, per exemple, encara no s’ha recuperat de les garrotades que va rebre per impostar la veu i l’accent novaiorquès d’Allen a Celebrity (1998). La crítica nord-americana es va acarnissar amb l’actor anglès, però Branagh es va defensar assegurant que només ho va fer perquè Allen l’hi havia demanat.

De John Cusack a Scarlett

El primer actor que va donar el relleu generacional a Woody Allen va ser John Cusack: a Bales sobre Broadway (1994) interpretava un jove dramaturg seduït per una gran dama del teatre (Dianne Wiest) durant els assajos del seu debut a Broadway. Cusack està fantàstic en el paper d’artista íntegre superat per les circumstàncies, i el film és una de les pel·lícules més divertides i rodones del director, però la seva col·laboració no va tenir continuïtat. Allen, això sí, mantindria el costum de buscar el seu recanvi interpretatiu entre els nous valors de la comèdia. A Qualsevol altra cosa (2003), Jason Biggs interpretaria un humorista jueu insegur atrapat en una relació tòxica amb una noia propensa a la volatilitat emocional. Biggs explica els seus mals d’amor a un col·lega humorista més veterà que interpreta, precisament, Woody Allen; el protagonista d’ American Pie feia el que podia, però enfrontar la còpia i l’original en un mateix pla no era gaire bona idea. Un altre comediant reclutat per Allen va ser el gran Will Ferrell, que a Melinda i Melinda interpretava el marit adúlter d’una de les dues històries d’aquell díptic sobre la doble naturalesa, tràgica i còmica, de la vida.

Els actors que fan de Woody Allen -amb la possible excepció de Branagh- exhibeixen part de la seva personalitat: Cusack, una energia febril i maníaca; Biggs, la tremolor vacil·lant del jove inexpert; Ferrell, un sentit natural de la comicitat slapstick. Però en el cas de Larry David, més que aportar un toc personal a l’arquetip allenià, se l’endú al seu terreny i el fagocita dins el seu propi personatge. A Si funciona... (2009), Larry David no recorda Woody Allen, sinó Larry David: un geni nihilista i irònic, un urbanita descregut amb poca traça per a les qüestions pràctiques de la vida. Però si David podria passar per un Woody Allen més alt i malhumorat, la semblança física no és cap requisit per fer de Woody Allen. Ni tan sols el gènere: només cal veure Scarlett Johansson adoptant el tempo còmic del cineasta a Scoop (2006), mantenint el tipus fins i tot en les escenes que comparteix amb Allen.

Una absència positiva?

Per descomptat, hi ha moltes pel·lícules d’Allen en què aquest tipus de personatges no treuen el nas amb el rostre d’Allen ni el de cap altre actor. No encaixarien en la categoria el guitarrista genial i patètic d’Acords i desacords (1999), el professor d’Irrational man (2015) o els dos germans d’El somni de Cassandra (2007). Tampoc el pintor bohemi de Vicky, Cristina, Barcelona (2008) ni l’adúlter homicida de Match point (2005) o els protagonistes dels films més bergmanians d’Allen: Interiors (1978), Setembre (1987) i Una altra dona (1988). En el cas d’Owen Wilson, protagonista de Midnight in Paris (2011), el mateix Allen es va encarregar d’aclarir per què el seu personatge no tenia res a veure amb ell: “L’Owen és de Califòrnia i sempre té un aire de relaxament, d’estar en pau amb el que l’envolta; jo sóc de Nova York”.

No actuar en les seves pel·lícules, en certa manera, ha alliberat l’Allen director, que tot i que potser no viu el seu període més inspirat, barreja cada vegada amb més naturalitat el registre còmic i el dramàtic, deslligat de l’empremta humorística de les seves actuacions. Tanmateix, els seus incondicionals sempre el trobaran a faltar.

Com fer de Woody Allen quan no et dius Woody Allen

Kenneth Branagh

A Celebrity, el protagonista gesticulava com Woody Allen i parlava com Woody Allen, però era Kenneth Branagh. El novel·lista frustrat i acabat de divorciar era un personatge típicament allenià, però amb el mimetisme interpretatiu l’actor shakespearià potser en feia un gra massa.

Scarlett Johansson

L’estudiant de periodisme plena d’inseguretats que investiga un crim a Scoop és tan maldestra com l’Allen dels primers films i un imant per als problemes. Johansson, en un dels seus papers més còmics, forma un equip còmic memorable amb el mateix Allen, aquí un mag aficionat.

Jesse Eisenberg

'A Roma amb amor' és el primer contacte entre Eisenberg i Allen. L’actor interpreta un arquitecte fascinat per la bellesa d’una actriu (Ellen Page) en una de les cinc històries del film. El caràcter vacil·lant d’Eisenberg encaixa com un guant en el personatge i el postula com el Woody Allen del segle XXI.

John Cusack

“Sóc un artista!”, proclama al principi de 'Bales sobre Broadway' el jove dramaturg a punt d’estrenar la seva gran obra. Al final, s’adonarà que els seus principis són paper mullat. Cusack va ser el primer actor que va reinterpretar l’arquetípic personatge de Woody Allen.

Jason Biggs

L'actor d’American Pie interpretava a 'Qualsevol altra cosa' la quinta essència del personatge allenià: un humorista jueu insegur i neuròtic enamorat d’una dona encara més volàtil (Christina Ricci). Allen té un paper secundari com a col·lega humorista i es cruspeix Biggs en totes les escenes.

Larry David

A 'Si funciona...', el paper de geni dels escacs misantrop que renega de la humanitat el podria haver interpretat Allen perfectament, però encara li esqueia més a Larry David. És l’única pel·lícula del cineasta novaiorquès en què la personalitat d’un actor s’imposa a la del director. Però si funciona...

stats