Publicitat
Publicitat

MÚSICA

20 anys de 'Nevermind', disc clau dels noranta

Mazoni, La Pegatina, Very Pomelo i Mürfila reflexionen sobre la influència que va tenir sobre ells el disc que va llançar a la fama Nirvana, publicat fa dues dècades

Fa vint anys, el 24 de setembre de 1991, sortia a la venda Nevermind, segon disc de Nirvana, i el penúltim que el seu líder, Kurt Cobain, veuria publicat en vida, abans de suïcidar-se el 1994 i convertir-se en un mite. El disc, del qual se'n van vendre 30 milions d'exemplars, va catapultar a la fama el trio de Seattle d'un dia per l'altre, convertits en l'emblema d'un nou estil de rock alternatiu, el grunge. I es va convertir en un dels discos claus de la dècada dels noranta, a més d'un dels més influents per a la generació nascuda al voltant del 1980.

Jaume Pla, líder de Mazoni, Xarim Aresté, líder de Very Pomelo i guitarrista en la gira de reunió de Sopa de Cabra, Romain Renard, acordionista de La Pegatina, i la roquera barcelonina Mürfila, expliquen a l''ARA' què va significar per a ells Nevermind.

"És un grup que m'agrada molt", admet Jaume Pla, de Mazoni. "Quan vaig sentir l' Smells like teen spirit", el primer senzill de Nevermind, "vaig al·lucinar perquè no s'assemblava a res del que es podia sentir a la ràdio, que era el que jo escoltava aleshores. A la radiofórmula, de temes amb tanta canya, no se'n sentien. Em va semblar una cosa marciana, m'agradava però no ho entenia. Tenia 14 anys i estava començant a tocar la guitarra amb el primer grup. En aquella època la música ja m'interessava però m'interessava més anar en bici".

Què feia a Nirvana diferents, però? Segons Pla, "feien una mescla d'estils molt variada, amb una mica de Beatles, una mica de punk-rock, una mica de heavy, que és molt difícil de buscar intencionadament, però a ells els va sortir de manera natural. I la veu també un element molt important, perquè sedueix molt i té molts registres. I la imatge, també". Pel que fa a les cançons, Pla afirma que "són cançons que les pot tocar un nen petit, que arriben ràpid però es queden".

Pel que fa a la influència de Nirvana en la seva música, "m'agradaria pensar que la música de Nirvana ha influenciat la meva, però crec que no", admet. "M'he fixat en el poder que tenien per sonar tan contundents en directe amb tan pocs elements. Que siguin tan directes i potents sent només un trio".

Xarim Aresté, de Very Pomelo, afirma que Nevermind va ser per a ell "un disc bàsic", tot i que el 1981 ell tenia 8 anys, i que quan va descobrir Nirvana, Kurt Cobain ja havia mort. "Jo tenia 10 anys i un cosí meu tenia un grup de rock i feien grunge, i jo anava als assajos i al·lucinava", explica. "Em va passar una cinta que era un directe pirata de Nirvana, i vaig al·lucinar. Em vaig comprar una cinta amb l' Unplugged in NY (1994) quan començava a tocar la guitarra, i vaig començar a tocar amb aquelles cançons. Eren molt senzilles de treure amb la guitarra i van ser la meva primera escola. Les tocava sense saber res d'acords ni de música".

Aresté, que és de Flix, explica que al seu poble "ningú sabia qui eren". "Tenia la sensació que eren un tresor, que només els coneixia jo i els meus col·legues. Era una música per escapar de tot. Ara me n'adono que va ser excepcional perquè era una música molt underground que va arribar al número 1". Com s'ho van fer? "Van aglutinar molt bé la desesperació adolescent d'aquella època. Va unir la gent a través de la desesperança. Jo em volia tallar les venes, però escoltava Nirvana i no ho feia".

Romain Renard, de La Pegatina, tenia 7 anys el 1991, però va descobrir Nirvana als 10 anys, gràcies al seu padrastre, en una època en què escoltava "grups de punk melòdic com NOFX o The Offspring". Renard va néixer a la Bretanya Francesa, on se celebra el festival Trans Musicales, un dels primers llocs on Nirvana van tocar a Europa, el mateix any en què es va publicar el Nevermind. "El que m'agrada d'aquest disc és la senzillesa", explica. "El riff de Come as you are és el primer que aprens a tocar amb la guitarra. Amb La Pegatina busquem aquesta simplicitat, fer les coses senzilles perquè arribi a tothom".

"Hi ha un abans i un després a la meva vida des de la publicació de Nevermind", reconeix Mürfila. "Tenia catorze anys i havia acabat primer de BUP, i un amic em va ensenyar un cartell del Nevermind pel carrer i em va dir que era un grup genial i que l'havia d'escoltar", explica. "Vaig sentir un grup al metro tocant una cançó que em va semblar increïble, i després vaig saber que era una versió de Smells like teen spirit i vaig començar a investigar sobre Nirvana".

El disc i el grup també van ser una influència decisiva per a la seva carrera, afirma. "Vaig començar a aprendre a tocar la guitarra elèctrica amb les cançons de Nevermind, i va ser determinant per al fet que decidís tocar temes canyers. Arran de Nirvana vaig conèixer la resta de grups del grunge. El meu primer grup, als 19 anys, era un grup de versions de Pixies i Nirvana, entre d'altres".

Per a Mürfila, el secret de Nirvana és que feien cançons" que entraven de seguida i que tenien molta energia", a banda que "van saber connectar amb la joventut d'aquella època, tot i ser un grup molt nihilista". "Em va afectar molt, el suïcidi de Kurt Cobain", admet, "perquè vaig pensar que tenien encara molts discos per fer. Però em va afectar més la mort de River Phoenix".

Més continguts de