Publicitat
Publicitat

Una exposició repassa la història de la seu del COAC

Els 50 anys d'un edifici insurgent al cor de Barcelona

No va ser fàcil convèncer Pablo Picasso perquè dibuixés els esgrafiats que decoren la façana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), a la plaça Nova, davant la catedral de Barcelona. Però una vegada l'artista malagueny es va haver implicat en el projecte, ja no el va voler deixar. Joan Miró havia de dibuixar els espectaculars murals de l'interior de l'edifici, però Picasso va deixar clar que se n'encarregaria ell: "Ja faré jo els dos Mirós", va sentenciar en una carta que va enviar a l'arquitecte responsable del projecte, Xavier Busquets.

El 29 d'abril del 1962, tal com s'explica en un noticiari del No-Do que es projecta a l'inici de l'exposició Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 50 anys al cor de Barcelona , s'inaugurava la seu del COAC.

Miró no va fer els murals, però va protagonitzar una peformance reivindicativa la matinada del 26 d'abril del 1969. El govern de Franco va voler apropiar-se de l'obra del pintor català amb una exposició oficial a l'Hospital de la Santa Creu. Com a rèplica, l'artista català va demanar a un grup de joves arquitectes que pintessin de colors les finestres del COAC i ell hi va dibuixar a sobre amb pintura negra. Setmanes després -és una incògnita si ho va fer a contracor o no-, ell mateix esborrava la seva obra. El cineasta Pere Portabella va recollir aquesta performance clandestina al film Miró, l'altre , que també es pot veure a l'exposició.

Amb COAC, 50 anys al cor de Barcelona , el Col·legi d'Arquitectes vol celebrar els 50 anys d'existència de la seva seu i explicar al públic com es va gestar l'edifici. Documents, maquetes i fotografies inèdites mostren com el projecte de la seu del COAC va trencar motlles. Xavier Busquets va guanyar el concurs que es va convocar per fer l'edifici, però l'interior era força eclèctic. Cada planta -l'edifici en té vuit- va tenir un arquitecte diferent.

L'exposició també mostra la faceta més reivindicativa del COAC, sobretot les mobilitzacions dels anys 60 i 70, i repassa algunes de les exposicions més emblemàtiques de l'edifici, com la que va fer l'arquitecte francès Le Corbusier l'any 1962.

Més continguts de