Les arrels d'un caràcter genuïnament català
La manera d'entendre l'arquitectura representada a Vogadors s'ajusta a un nou context de sensibilitat ciutadana de canvi de valors i de preocupació envers la situació econòmica global. Aquest caràcter, però, no és nou: entronca amb una tradició arrelada en l'arquitectura catalana i balear que ve de molt lluny i que ha estat present fins i tot quan tot el panorama arquitectònic internacional apostava per l'espectacularitat objectual, formal i expressiva d'arquitectures autònomes, en la quals les persones eren mers observadors o usuaris aliens.
Aquesta tradició té el punt de partida en personatges tan genuïnament catalans com Jujol i el seu interès pel detall artesanal i la reutilització creativa de materials vells o de rebuig. Un dels arquitectes que es van fixar més en l'obra de Jujol va ser Enric Miralles (1955-2000). A la façana de la casa del barri de la Clota, de l'any 1997, va utilitzar d'una manera també insòlita el totxo, el material més senzill i vulgar, donant-li la volta i mostrant-ne les perforacions.
De Jujol a Miralles, podem trobar altres exemples que mantenen aquest mateix interès malgrat ser d'èpoques i estils diferents, com ara les obres de José Antonio Coderch, Josep Lluís Sert, Antoni Bonet i el grup R (Moragas, Martorell, Bohigas i Mackay). Aquestes mateixes actituds es veuen reflectides en alguns dels projectes contemporanis seleccionats.
