Publicitat
Publicitat

HE LLEGIT NO SÉ ON

Quan arribi el futur, vull ser-hi

Ahir em va fugir volant el mirall del retrovisor dret. Deu ser un senyal: ancorar-se en el passat és un mal negoci. Com deia Einstein, el futur arriba massa aviat.

Malament rai si els escriptors han de fer bolos en places de toros

Fins que el van prejubilar als 58 anys, el meu pare treballava d'administratiu a l'empresa Motor Ibérica. De petita, a l'escola, jo sempre explicava que la seva feina era "fer tractors". Dir que feia números sonava abstracte i avorrit.

Els fills de José Manuel Lara es van decebre en descobrir que el seu pare ni escrivia els llibres ni es dedicava a fabricar-los d'un en un. "Aleshores, què fas a la feina?", li van preguntar, amb aquell to inquisidor que saben tenir les criatures. I ell va respondre, amb la seguretat de qui té apresa la lliçó: "Poso en contacte algú que té coses a dir amb el màxim de gent que el vulgui escoltar".

El president del grup Planeta veu el llibre digital com "una gran oportunitat" per eixamplar el mercat. Això sí: els lectors han de beneficiar-se de l'estalvi de costos sense que els toqui el rebre als autors. "No podem permetre que un autor cobri menys per un llibre digital que per un de paper. Serà un fracàs si els escriptors han de fer bolos per places de toros, com els cantants que ja no venen discos -va afirmar l'empresari a la multitudinària roda de premsa de cada 14 d'octubre-. Entenc que facin concerts Sabina i Raphael, però a Rosa Regàs o Ana María Matute no les acabo de veure".

El senyor Lara va anunciar que Planeta farà una aposta decidida per la tecnologia digital, però també va deixar clar a la seva manera que les velles eines no moriran: als periodistes ens va regalar un bolígraf.

Sobre el llibre digital i l'assassinat de la imaginació lectora

Miquel Adam Rubiralta, editor de LaBreu Edicions, considera que el llibre digital "va destinat a matar la imaginació del lector". I escriu al Facebook: "Mori el futur!". Segons Adam, la digitalització "només afavorirà les grans editorials, es carregarà d'una vegada per totes les llibreries, les petites editorials se n'aniran a prendre vent, i d'això els il·luminats en diuen democratitzar". I suplica: "Quan el mercat (sí, el mercat, aquell que tant odiem) aboleixi els llibres de paper, algú em donarà alguna feineta?".

Ai, Miquel. Segur que té sentit la defensa aferrissada del paper? I els arbres que salvarem? I els avantatges indiscutibles del format digital? (estic llegint l'esplèndid Llibertat , de Jonathan Franzen, i carregar-lo amunt i avall no és la cosa més còmoda del món, que diguem). I si la reducció de costos fos una oportunitat en lloc d'un obstacle per als editors independents? O fem un canvi de xip, o passarà allò que anuncia l'eslògan de Banc de Sabadell: quan arribi el futur, el senyor Lara ja hi serà.

No cal pujar a l'Everest per fer el cim i continuar endavant

"L'esperança no és la convicció que tot sortirà bé, sinó la seguretat que té sentit el que fem". Trobo aquestes paraules de Václav Havel a la contracoberta del còmic Aix... Uix... Ace! , editat per l'associació Trenkalòs i escrit per Bàrbara Vidal, una analista informàtica i tennista que va amb cadira de rodes i que, quan cal, escala muntanyes. "Tots tenim algun cim a prop. I tant li fa com es digui o els metres d'altura que tingui", conclou l'autora d'aquest llibre sobre els discapacitats físics. Altres volums de la col·lecció tracten sobre els camps de refugiats, les diferències nord-sud, els territoris ocupats, les mines antipersona, la immigració o les guerres de Txetxènia. "Des de l'accident la meva vida ha canviat bastant, però res impedeix que segueixi fent coses interessants -explicava ahir la Bàrbara a l'Institut Guttmann, on es va presentar el llibre en un acte emotiu i musical-. Si ens llevem ben d'hora, però ben d'hora, el món pot ser una mica millor i podem arribar on vulguem". Doncs això: posem piles als despertadors (analògics o digitals, tant se val), llancem els prejudicis per la finestra i el futur serà nostre.

Més continguts de